IDEES
Pla, Delibes i la terra
zentauroepp3508037 libros miguel delibes fotografia jorge represa190215122206 /
L’octubre del 2017, una sèrie d’escriptors i acadèmics –la majoria catalans– es van trobar a Madrid per analitzar les similituds i divergències entre dos autors monumentals, Josep Pla i Miguel Delibes. Fins i tot el lector passavolant pot adonar-se que hi ha una retirada entre l’obra de l’un i de l’altre: pel que fa als temes, l’època i la mirada sobre el món, però també en qüestions més pràctiques, com ara que durant molts anys van compartir editor a Destino, Josep Vergés.
Un llibre reuneix una sèrie de ponències sobre les similituds i divergències entre els dos autors sorgides d’una trobada del 2017 a Madrid
Ara les ponències d’aquella trobada s’han reunit en el volum 'Josep Pla y Miguel Delibes. El escritor y su territorio' (Sílex Ediciones), coordinat per Xavier Pla i Francisco Fuster, i la seva lectura ajuda a aprofundir en les afinitats d'ambdós. Pla i Delibes es van veure unes quantes vegades. Delibes va parlar de Pla en més d’una ocasió, i fins i tot el va proposar per a la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (Pla va declinar l’oferta i els va recomanar que agafessin Joan Coromines). Pla no va citar mai Delibes en els seus textos i, en la cèlebre entrevista amb Joaquín Soler Serrano, va dir que el trobava "dentro de lo grisáceo, un autor en gris". Caldria discutir els matisos d’aquest gris i, com diu Xavier Pla, potser estarien en la mateixa gamma que el gris d''El quadern gris'.
El recull ofereix moltes portes per entrar de nou en la lectura tant de Pla com de Delibes. Pla era 23 anys més gran que l’escriptor manxec, i de jove havia viatjat molt. Delibes, en canvi, estava més arrelat a la seva terra. Aquest contrast es percep molt bé en el que tots dos van escriure després d’un viatge a Nova York, tal com estudia Blanca Ripoll Sintes. Pla hi va ser el 1954 i Delibes, el 1965. Pla s’acosta a Manhattan per mar i els gratacels li recorden "un manat d’espàrrecs". Delibes parla de “la pinya de gratacels de Wall Street”. Després, a peu de carrer, Delibes pren més distància i Pla se sent fascinat per allò que no acaba d’entendre. Tal com li va aconsellar Francisco Umbral, Delibes adopta "la visió del paleto". Pla, en canvi, de jove havia tastat el cosmopolitisme viatjant per Europa i després va tornar per recloure’s al mas. Gran diferència.
