Anàlisi
Dos candidats, dues estratègies
L'al·legat polític de Junqueras i el pragmatisme de Forn, que va admetre la il·legalitat de l'1-O i la vacuïtat de la DUI, il·lustren el dissens independentista
zentauroepp46960390 graf6943 madrid 14 02 2019 imagen tomada de la se al ins190214215427
Va saltar la sorpresa (relativa) al Tribunal Suprem. Eltercer dia del judici al procésvan prendre la paraula els dos primers acusats,Oriol Junqueras i Joaquim FornOriol JunquerasJoaquim Forn, per evidenciar el que els seus lletrats havien deixat entreveure: que es registren entre els presosles mateixes i abismals diferènciesque entre el conjunt de l’independentisme. Estratègiques, sí, però també sobre el que en veritat es va esdevenir i el que no en la malaurada tardor del 2017. Abans que els exegetes processistes les encobreixin sota la capa del pensament únic, procedim a identificarles discrepànciesa tall d’inventari.
Després de 16 mesos amb la veu silenciada, va obrir focJunquerasamb la seva coneguda empenta retòrica. De l’argumentari que estava punt de desplegar donava pistes la seva negativa inicial a sotmetre’s a les preguntes dels fiscals i de les restants acusacions. Opció legal i legítima, la decontestar només al seu lletrat, però que el privava de rebatre amb dades precises els càrrecs que se li imputen. El seu al·legat estava més aviat concebut perpassar als annals de la història, com el de Fidel Castro en el judici per l’assalt a la caserna de Moncada, coronat amb la mítica frase: "La història m’absoldrà".
No va arribar a tant el líder i cap de llista d’ERC en les eleccions europees. Síque es va presentar com un “pres polític”“pres polític”, reu d’un “judici polític” ivíctima d’una persecució ideològicasense base legal, perquè, va asseverar, “votar no és delicte”. De la seva bondat i humanisme va fer prova exculpatòria. De l’aposta pel diàleg, clau de volta de la seva executòria política. I de la defensa del dret inalienable de Catalunya a l’autodeterminació,salconduithabilitant per promoure les votacions que siguin pertinentsfins que la república sigui una realitat.
Les seves contínues referències a “aquells que segueixen aquesta sessió per televisió” revelaven que per a Junqueras aquesta vista oral és un pur tràmitabans d’arribar a Estrasburg, convençut com està que les condemnes ja estan redactades. En el que al principi s’assemblava més a una entrevista d’actualitat que a un interrogatori judicial, el seu advocat,Andreu van den Eynde, va acabar donant-li peu a refutar l’acusació demalversaciói l’existència de lasuposada violènciaque demana eldelicte de rebel·lió.
Foc amic
El breu testimoni del republicà va contrastar amb l’extensa declaracióde l’alcaldable Forn, que proveït de documents es va esforçar a demostrar queno va alliçonar els Mossos per facilitar la celebració de l’1-OMossosl’1-Oni va sospitar mai que la jornada podia degenerar en violència. L’exconseller va combatre amb una paciència similar els accessos de tots i les preguntes del fiscal, i fins i tot va haver de defensar-se del foc amic a l’aclarir que un posat entre cometes seu en el portal Vilaweb estava “tret de context”.
Notícies relacionadesPerò el moment culminant va arribar al confessar Forn el que callen altres reus: que el referèndum va ser "il·legal" que el referèndum va ser "il·legal"i que, en realitat, el Parlament ni tan sols va votar la DUI.
Dos candidats en les eleccions del maig, dues estratègies de defensa contraposades. Tot i que segur que per a molts seran simples matisos.
