El judici de la inestabilitat

Com a mínim des del 1640, Catalunya ha tingut sempre capacitat per desestabilitzar Espanya, però no ha cobrat prou força com per marcar-li el rumb. Ens movem un cop més entre aquests dos paràmetres. Però potser hi ha una sortida.

Imaginem per un moment que el judici contra els dirigents independentistes encara no ha començat. Pocs dubtaran que, en aquest cas, l’entesa entre ERC i el PDECat, per una banda, i Pedro Sánchez, per l’altra, hauria estat molt menys dificultosa. Probablement, els Pressupostos es tramitarien i la legislatura agafaria oxigen en comptes d’extingir-se. Si el president del Govern central es veu forçat a convocar eleccionseleccions es deu en primer lloc a la pressió emocional i política del judici. De la mateixa manera que la judicialització del conflicte va fer fora Mariano Rajoy, l’obertura del judici és la primera causa de la inestabilitat que fa caure el Govern. Un cop retornats els Pressupostos a l’Executiu, la imminència de les eleccions es cosa feta. Tot sembla indicar que tindran lloc el mes d’abril.

Fora tan ingenu suposar que el tribunal actua sense tenir en compte la seva enorme influència en la vida política espanyola com pretendre que les formacions independentistes es poden rentar les mans del final precipitat de la legislatura. El judici ha donat ales als radicals de l’independentisme per imposar-se i alhora alimenta les aspiracions dels que reclamaven eleccions immediates. Paradoxalment, ni als uns ni als altres els acaba d’interessar que el judici també interfereixi, i condicioni, les campanyes electorals.

Sánchez ha preferit trobar-se sol davant el perill que optar per fer coincidir les generals amb les municipals, les europees i les autonòmiques en el famós 'superdiumenge' electoral del 26 de maig. Sigui com sigui, la pretensió del Tribunal Suprem que la sentència fos dictada fora de període electoral s’ha trobat en fallida per la mateixa inestabilitat que genera.

La hipòtesi

Notícies relacionades

Sánchez anunciarà divendres la data de les eleccions generals: 14-A o 28-A

Els independentistes tomben els Pressupostos i aboquen Sánchez a eleccions

Així mateix, és previsible que el resultat de les eleccions generals influeixi al seu torn en la sentència. També, si com és lògic suposar, el judici s’allarga fins més enllà de les convocatòries del 26 de maig. ¿En quin sentit? Avancem una hipòtesi. Guanyi qui guanyi les generals i tot el cicle electoral, el pes del judici en les urnes ja es podrà donar per nul. Si el tripartit a l’andalusa obté la majoria absoluta, la duresa de la sentència, potser menor de la que s’espera, no els desviarà del seu camí repressiu i centralitzador. Si entre el PP, Cs i Vox no obtenen la majoria absoluta, és probable que un Sánchez legitimat per les urnes aconsegueixi la investidura amb els vots dels que ara li han tornat els Pressupostos. Seria a canvi d’un calendari de negociacions que inclogués mesures de gràcia, potser una amnistia i tot. Si aquest fos el cas, podríem viure un gir històric: Catalunya es convertiria en factor d’estabilització, i la sentència, en paper mullat.

La data de les eleccions es pot interpretar doncs com un cop –no d’Estat, sinó polític– de Sánchez al Suprem.