Muralles voladores

El duet de fiscals Zaragoza i CadenaZaragozaCadena (a qui uns pares amb sentit de l’humor van batejar com a Fidel, tot prefigurant la seva posterior trajectòria professional) ens ha proporcionat les escenes més hilarants del judici, tot just en el segon acte del que Andreu van den Eynde Andreu van den Eyndeva qualificar com a "vodevil processal". Això no hauria de passar mai, en una representació o en un relat: que l’inici de l’obra s’enlairi tant; després és fàcil que les expectatives decebin. Aquí, però, com que la cosa promet, com que el ritme serà de portes que es tanquen i s’obren amb frenesí, els actors no s'estan de res i comencen amb el millor acudit del repertori: la "utilitzación de las murallas humanas que se lanzan contra las fuerzas de seguridad".

No sé si Fidel Cadena ha llegit 'Macbeth' o n'ha vist alguna funció, però faria bé de citar-lo, perquè només algú com Shakespeare és capaç de fer que les muralles avancin i no pas que s’estiguin quietes, que és el que normalment fan les muralles. Conec molta gent que van ser part d’aquesta muralla i puc certificar que la cosa més aviat va anar a l'inrevés, que és un detall que coneix tothom menys el sistema policial i judicial, que atribueix els fets violents no pas a qui va exercir la violència sinó a qui la va patir. L’editorial de 'The Independent' afirma que el judici "és pitjor que una atrocitat; és un error terrible". Encara més: és un vodevil, sí, però empeltat de teatre de l’absurd.