Anar al contingut

ANÀLISI

Caracas balla amb llops

RAUL ARBOLEDA

Caracas balla amb llops

Rafael Vilasanjuan

Les potències se serveixen de l'ajuda humanitària a Veneçuela per justificar maniobres en el seu benefici

Ni en té l’exclusiva Donald Trump, ni és la primera vegada que s’utilitza l’ajuda humanitària per justificar altres finalitats. El concepte ja s’havia fet servir per intervenir a Somàlia, treure informació a l’Afganistan o edulcorar l’ocupació de l’Iraq. Per això tot i que els camions que han arribat a la frontera de Veneçuela amb aliments medicaments poguessin solucionar alguna urgència, no és ajuda humanitària.  Sé que sona estrany i cal anar al detall per explicar-ho. L’ajuda humanitària és aquella que s’ofereix a les víctimes d’una catàstrofe natural o en un conflicte quan les autoritats no poden cobrir les necessitats bàsiques de la població. Fins aquí els camions tindrien sentit. Però per considerar que l’ajuda sigui humanitària ha de complir tres condicions: que sigui independent, imparcial i neutral.

Explicar aquests tres conceptes amb detall ens portaria a escriure un tractat, però bàsicament al que es refereixen és que enmig d’un conflicte l’ajuda no pot prendre part per cap bàndol i ha de poder respondre a les necessitats de tota la població. Per això l’ajuda humanitària sempre depèn d’organitzacions independents dels governs i les parts, amb experiència en conflictes ¿És aquest el sentit dels camions que els EUA han enviat a la frontera? El que sembla clar és que la població veneçolana està necessitada. Amb una inflació milionària, àmplies capes de la població no arriben a comprar aliments, als hospitals escassegen medicaments que en alguns casos poden arribar a ser vitals. Nicolás Maduro pot negar que hi hagi una crisi humanitària –tot i que existeixi- i frena l’entrada dels camions perquè així demostra en mans de qui està el poder. Però també perquè té la certesa que el que porten els camions, no és ajuda, és una trampa per fer-lo fora del poder.

Conflicte

Veneçuela viu ara un conflicte polític amb un president autoproclamat i un altre elegit fraudulentament. El potencial perquè esclati un enfrontament violent no és menor i és allà on els actors globals s’estan posicionant. El pla d’obrir una via d’ajuda que legitimi Juan Guaidó es va gestar als passadissos de la Casa Blanca amb el recolzament dels opositors més radicals que estan a la diàspora i una part dels que controlen l’Assemblea Nacional que veu inútil negociar. Més que ajudar la població la intenció és dividir un Exèrcit veneçolà que forçat per les circumstàncies podria decantar-se per no tancar la frontera.

L’ajuda humanitària és una altra cosa, amb l’enfrontament més enverinat apareixen els llops. Davant l’escalada del conflicte, l’anunci d’aquesta ajuda de moment només és una escletxa per on el llop americà ensenya la poteta d’una intervenció. Però amb els camions aturats a la frontera, Rússia ha obert agència a Moscou per lliurar l’embargament i gestionar des del Kremlin els comptes del petroli veneçolà. Són només dues mostres de com Veneçuela ja està ballant amb llops.