Horitzó Rússia

Vladímir Putin no és un tsar, és la representació del fracàs rus i europeu. L’home fort i sense escrúpols capaç d’amenaçar el món per recuperar l’honor nacional perdut. Això és el que reflecteixen les urnes després de tres dies de votació. Hi havia només un candidat real i, per tant, un sol guanyador. Putin seguirà almenys fins al 2030. No li ha fet falta campanya, la seva presència inclou qualsevol racó de la Federació Russa. Mana, i qualsevol candidat hostil o desapareix o se li prohibeix presentar-se.

Notícies relacionades

No va ser el 4 de juliol | + Història

Lula i Milei, a matadegolla en la cita de presidents del Mercosur a l’Argentina

Amb l’opositor Navalni mort i la prohibició de presentar-se a l’únic partit crític amb l’"operació militar" a Ucraïna, la figura de Putin emergeix com un cabdill. Ni tot i presentar-se, l’oposició veritable hauria guanyat. Només alguns milers de valents van generar cues ahir al migdia per demostrar que hi ha dissidència. Però Rússia és un Estat totalitari, on el Govern controla tots els recursos econòmics, els mitjans, els tres poders i per descomptat la informació, tota la informació, incloent la digital, per on s’ha impulsat que votin els funcionaris, on poden ser controlats.

Tot i que Putin hagi guanyat de manera aclaparadora, l’horitzó al qual apunten aquestes eleccions ens ve a anunciar que Europa serà més vulnerable i, pitjor encara, que l’oposició a aquest règim autoritari patirà encara més repressió i control. Com apuntava l’escaquista i opositor Kaspàrov, a Putin no se’l pot vèncer a les urnes, només una derrota a Ucraïna podria provocar un canvi. Ara com ara aquest horitzó continua estant lluny. Molt lluny.