2
Es llegeix en minuts
zentauroepp46129051 graf1105  barcelona  03 12 2018   el ponente de la carta mag190207125822

zentauroepp46129051 graf1105 barcelona 03 12 2018 el ponente de la carta mag190207125822 / Enric Fontcuberta

La reacció de Pablo CasadoPablo Casado a l’intent de pactar un relator per a una confusa comissió de partits –no se sap quins, excepte que estarien els independentistes, el PSOE o el PSC, i Podem– és depriment. Una incitació al suïcidi col·lectiu.

Dir que cal fer fora l’“okupa” Pedro Sánchez de la Moncloa, que el president del Govern és un felló, un traïdor i un escarni per a Espanya, i a més convocar una manifestació a Madrid per afusellar el relator desconegut és ignorar que arreglar la barrabassada de Catalunya exigeix –com a una de les primeres prioritats– uns mínims consensos entre els dos grans partits espanyols. Sánchez i Mariano Rajoy ho van intentar quan el 155.

Afegir que “l’agenda que ve de Catalunya és la d’ETA” és tan surrealísticament dalinià que només es podria entendre en la ment d’un al·lucinat que cregués que Casado és un agent d’una potència estrangera que vol desestabilitzar la UE començant per trencar Espanya.

Però no tota la culpa de la polseguera és de Casado. O del Pablo II en què s’està convertint Albert Rivera. L’“okupa” en té part de culpa. Concluir que intentar tornar l’independentisme a la tolerància amb la Constitució –i que com a conseqüència li votin els pressupostos– passa per una comissió de partits i la figura del relator –que és la condició actual del secessionisme per oblidar l’anterior respecte al canvi de qualificació del presumpte delicte dels presos (com recomana Jordi Sànchez)– és una operació d’alt risc. Però si es decideix assumir-la cal fer-ho amb decisió i donant la cara. És absurd fer-ho en el penúltim minut, quan jaJoan Tardàs’ha llançat a presentar una esmena a la totalitat, i amb la sofertaCarmen Calvodonant explicacions a la defensiva.

José Luis Rodríguez Zapatero –avergonyit– no va defensar el seu pla d’austeritat inevitable del 2010 i per això va morir –i malament– l’any següent. Ara amb Calvo dient només part de la veritat –i amagant l’ou– Sánchez pot morir més ràpid. Potser té raóPere Aragonès(malgratel que diu Felipe GonzálezFelipe González) quan afirma que el relator pot ser l’oli que ajuda a desgreixar. Però llavors, més val posar-se vermell un dia que groc tots els següents.

Notícies relacionades

Però potser l’error –colossal, però inevitable– és que dialogar amb el secessionisme exigeix ara per ara fotografiar-se amb Quim Torra, un visionari (per ser amable) que enerva molts catalans, emprenya molts de més espanyols i que tant Oriol Junqueras com Sànchez creuen una cosa extraterrestre. I clar, les carícies a Torra són una màquina de perdre vots que terroritza els barons socialistes amb eleccions autonòmiques al maig.

Molt malament anem quan Casado exigeix l’afusellament del relator desconegut, presumpte culpable de la ruïna d’Espanya. Tot i que és pitjor que la Generalitat hagi decidit afusellar Miquel Roca quan ha sigut proposat com a relatorMiquel Roca. ¿No ofereix prou garanties de catalanitat? ¿Qui té menys seny, Casado o Torra?