El conflicte català
Solucionar problemes és de forts
Ens hem d'esforçar perquè sempre, sempre, una solució pactada, és millor que qualsevol solució (per anomenar-la d'alguna manera) imposada
relator /
Problema. Solució. Simple, no senzill. Aquestes paraules podrien ser el lema de la resolució de conflictes. L’objectiu principal és trobar una solució al problema que es presenta. A més, aquesta solució ha de ser possible –dur-la a terme–, sostenible i duradora –no temporal–.
El primer pas, doncs, és reconèixer l’existència d’aquest problema. Una cosa que sembla òbvia però que no ho ha sigut fins ara a l’escenari polític espanyol. L’anterior Govern i part de la societat mantenen que no hi ha un conflicte amb Catalunya, sinó que només hi ha un grup de polítics díscols moguts per interessos individuals. Aquesta visió tan tancada i estreta és part del problema per si mateix ja que, mentre no s’accepta la seva existència, no es busquen solucions. Així doncs, que el Govern de Sánchez reconegui de forma fàctica que hi ha un xoc d’objectius amb Catalunya ja és un primer pas.
Notícies relacionadesEn segon lloc, les parts involucrades poden: intentar solucionar-ho elles soles, no fer res sobre això i mantenir l’statu quo o reconèixer que no saben solucionar-ho i acollir-se a la resolució de conflictes. Davant d’aquesta opció, disposen de diversos mecanismes de gestió i resolució. Aquí és just on ens trobem ara. Després d’anys de negació del problema i posterior intent de solució per la força –jurídica, econòmica, política o policial– el Govern actual ha decidit intentar altres vies.
És simptomàtic que això es vegi com una debilitat o una traïció. La mediació i negociació és una cosa que utilitzen tots els governs del món. Parte del problema és la penosa cultura democràtica que tenim i que arrosseguem, especialment després d’una vanagloriada Transició sense justícia transicional. Els forts guanyen, s’imposen, no reten comptes, i aquí pau i demà glòria. ¿Per a què esforçar-se a dialogar? ¿A trobar solucions? Doncs bé, ens hem d’esforçar perquè sempre, sempre, una solució pactada, és millor que qualsevol solució (per anomenar-la d’alguna manera) imposada.
