Legal però no justa

Barcelona està saturada de vehicles privats que contaminen i l’edat mitjana de la flota de cotxes particulars supera la recomanada. Els cotxes més vells són els més contaminants i solen ser de les llars amb menys ingressos. Per tant, la solució té més impacte negatiu en els més afectats per la restricció.

Una altra solució és el transport públic però la realitat és que el sistema continua sent ineficient. Una xarxa de mobilitat que no ha sigut actualitzada ni modernitzada, que rep més usuaris dels que s’havien planificat i que no ofereix bones connexions per deixar el cotxe fora de la ciutat. Sense solucionar el problema del transport públic, tota restricció del privat és percebuda com a greuge sense visió social ni sentit de la realitat.

Estratègia horitzontal.

Notícies relacionades

Ciberespies de tot el món se citen a Barcelona en un congrés secret

La nova empresa de Rodalies queda oficialment creada

D’altra banda, el transport privat no és l’única font de contaminació. El recurs del Gremi de Tallers i els Afectats per les Restriccions assenyala el Port de Barcelona i la incineradora Tersa. L’Ajuntament no es pot permetre que la mesura sembli discrecional i poc treballada. El consistori ha de tenir, i explicar millor si la té, una estratègia horitzontal respecte a les emissions i la contaminació. La ciutadania afectada (propietària de vehicles no autoritzats) ha de comprovar que la mesura va dirigida també a empreses privades, entitats públiques o organismes que contaminin. No tindria sentit per a cap ciutadà que se li prohibeixi treure el cotxe el cap de setmana per sortir de la ciutat, però en canvi estiguin atracant creuers gegants cada dia.

La implantació de les ZBE és necessària i ens beneficia a tots. Ara, després d’aquesta sentència del TSJC, ja és una mesura redactada i prevista de manera que compleix la legalitat. Falta que, a més de ser legal, sigui justa i per a això ha d’anar acompanyada de coherència i transversalitat estratègica.