Observarem, doncs

Viurem uns dies, uns mesos, a la Sala Segona del Tribunal Suprem. Ho mirarem per televisió perquè ja se sap, com ha afirmat el mateix TS, que és molt millor seguir el judici a distància amb la idea que "tot ciutadà es pugui convertir en observador nacional o internacional". Observarem, doncs. I ja hem observat, per exemple, que el Síndic de Greuges de Catalunya o uns quants Nobel de la Pau, o relators de les Nacions Unides, o intel·lectuals com Noam Chomsky, no podran declarar perquè la seva valoració dels fets és "personal" i "prescindible". Personals ho seran totes, i prescindibles... bé, també és una valoració personal dels membres del Tribunal pensar que personalitats com aquestes són prescindibles.

Viurem a la Sala Segona, doncs, i com ha dit Carlos Lesmes, el president del TS, "el judici suposarà un repte per a la qualitat del sistema judicial, l’Estat de dret i la democràcia espanyola". Els jutges que jutjaran els rebels saben que l’Estat també serà jutjat per aquest invent de la rebel·lió i que, en la situació més extrema que haurà viscut mai la democràcia espanyola (mai: no és un atac de l’exterior antidemocràtic sinó un tumor intern), es tracta de dilucidar si una idea et pot engarjolar 25 anys en una presó. Casado i uns quants més ja han decidit pel seu compte el final de la història. Observarem atentament a veure si ha fet un espòiler de la sèrie amb més audiència de la història.