Anar al contingut

Comportaments despòtics

Fent neteja al món acadèmic

Fent neteja al món acadèmic

Salvador Macip

Internet ha permès destapar situacions d'abús per part de científics, no només de caire sexual, sovint tolerats per estructures de poder corruptes

Estava veient l’altre dia per enèsima vegada 'The party', la comèdia que aquí es coneix com 'El guateque', i em va tornar a xocar la dura trama d’abusos a les joves aspirants a actriu que, malgrat que està tractada tangencialment, és un dels temes clau de la pel·lícula. L’any 1968, Blake Edwards ja denunciava que aquesta era una pràctica habitual en el seu entorn, àmpliament tolerada i acceptada. El més sorprenent és que, 50 anys després, la situació no havia canviat gaire: el personatge del productor fa servir a la pel·lícula unes tàctiques semblants al que diuen era el modus operandi de Harvey Weinstein. Ha fet falta el moviment #MeToo per a què la indignació es col·lectivitzés suficientment i provoqués una reacció prou forta per destronar aquests depredadors.

En aquest últim any s’ha evidenciat fins a quin punt és encara prevalent la submissió de la dona al desig sexual dels homes poderosos. Que això passava a Hollywood era una cosa que es podia sospitar, perquè semblava poc probable que la figura històrica del peix gros que s’aprofita de les 'starlets' hagués desaparegut de la nit al dia. Simplement, els abusadors havien passat a actuar amb més discreció, i es continuaven beneficiant de la cultura del silenci que regna en la majoria de confraries. Però ha sigut impactant veure com aquest patró es repetia també en altres entorns, com en l’acadèmic.

Depredadors en les elits intel·lectuals

Les notícies dels abusos a universitats i centres de recerca han passat més desapercebudes, potser perquè els implicats són poc coneguts fora dels seus cercles. Darrerament s’ha revelat que més d’un investigador de prestigi també aprofitava la posició avantatjosa que els havia donat l’èxit de la seva recerca per imposar-se a les dones que estaven per sota d'ells, des d’estudiants a professores més joves, i que, malgrat que eren fets coneguts, havien actuat amb total impunitat durant anys, degut a l’estatus que havien aconseguit. També hi ha depredadors en les elits intel·lectuals.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

La internet ha permès destapar aquestes situacions d’abús crònic, que estaven molt soterrades en el món acadèmic i no eren només de caire sexual. Per exemple, al Regne Unit s’ha retirat per primer cop el finançament a una investigadora important, acusada de maltractar la gent del seu grup. A més, ara hi ha webs que permeten denunciar anònimament irregularitats en articles científics, sense por a les represàlies o a veure com les queixes són desestimades per les universitats implicades. Aquesta mena de comportaments poc ètics, sovint tolerats per estructures de poder corruptes construïdes sobre capes d’amiguisme, abans tenien un impacte molt més limitat, però ara no poden ignorar-se un cop la informació arriba als canals adequats i es globalitza.

Per això la força de les masses és, avui en dia, més real que mai. Les xarxes socials han creat una eina fantàstica que ens permet aplicar una forma de justícia alternativa quan els mecanismes oficials no funcionen, que és sovint. Així podem trencar per fi el cercle de protecció que els que ocupen llocs privilegiats s’han dispensat sempre els uns als altres. Però hem de ser conscients de la responsabilitat que tenim. La mateixa naturalesa d’internet la fa incontrolable i, moltes vegades, manipulable. El que hi passa té un impacte immediat en el món real, i això vol dir que ens hem convertit a la vegada en jutges i executors d’una condemna que no sempre és proporcional al pecat. Hem d’aconseguir evitar per damunt de tot el linxament virtual, tan temible com la seva versió física, i no oblidar mai que un dels pilars de les societats avançades és la presumpció d’innocència

Polítiques d’igualtat reforçades

Però malgrat els riscos evidents, de moment el balanç sembla positiu, també a l’entorn de la ciència. En resposta als moviments socials, molts centres han reforçat les seves polítiques d’igualtat i estan demostrant una tolerància zero amb els comportaments despòtics, per desgràcia habituals en aquest àmbit. A la vegada, els científics que han manipulat dades de forma barroera estan sent escarnits en públic, i la seva reputació se’n ressent. Tots ells s’ho pensaran dues vegades abans de tornar-ho a fer.

La ciència requereix vocació i sacrifici, però sembla que hi ha tants estafadors, males persones i depredadors com a qualsevol altra professió. La globalització de la informació ens ofereix la possibilitat de canviar-ho. Nosaltres també estem fent neteja i el resultat serà un entorn de treball més sa i uns avenços científics més fiables. I així, entre tots, construirem finalment un món més just.