Fins aviat

Davant l’entrada en vigor del decret aprovat pel Govern, la resposta d’Uber  i Cabify ha sigut suspendre els seus serveis a Barcelona CabifyBarcelona. Aquesta reacció irada de les companyies de VTC sembla més aviat una mesurada pressió i, potser quan baixi el suflé i amb alguns ajustaments estructurals, podran trobar la manera de continuar oferint els seus serveis. Malgrat aquesta percepció, la realitat és que, a curt termini, a la ciutat comtal no s’ha trobat la fórmula perquè coexisteixin els dos models de negoci, contràriament als que ha passat en una gran part de les capitals europees.

Contrastar pomes amb bicicletes

A hores d’ara, ja existeixen estudis acadèmics que demostren numèricament que la capacitat disruptiva d’Uber es genera a partir de la diferències normatives entre aquestes empreses i el sector regulat. A més diferència, més disrupció de mercat. I, a això, se li diu competència deslleial. Jugar el mateix joc, però amb normes diferents. El decret aprovat intenta equiparar les condicions dels dos jugadors, però utilitzant mesures diferents. Mentre que el sector del taxi està sotmès a llicències i tarifes regulades, les companyies de VTC no poden tenir accés a la geolocalització, no poden esperar al carrer i el servei s’ha de sol·licitar amb temps. És com contrastar pomes amb bicicletes, i a curt termini, una de les parts ha decidit que aquest joc no és just.

És curiós que el mateix col·lectiu que s’ha queixat vehement de pràctiques comercials agressives, s’hagi aprofitat durant dècades de pràctiques monopolístiques per a benefici propi: pressionant el consistori per limitar el nombre de llicències i, en conseqüència, afavorir que els seus preus s’incrementessin. Per aquesta raó, és imprescindible que es reguli també la compravenda d’aquestes llicències, tot i que no s’esperen mobilitzacions del sector per accelerar aquest procés.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Un altre dels arguments utilitzats freqüentment pel sector de taxi és el pagament d’impostos, erigint-se com salvadors de l’Estat del benestar a través del pagament religiós d’aquests. És cert que les multinacionals, totes, tenen més possibilitats d’enginyeria fiscal a través de situar les empreses matrius en nínxols o paradisos fiscals com Delaware o Panamà; és un problema ampli que va d’Amazon a Uber i que s’ha d’analitzar cas per cas. Però igual de certes són les bonificacions fiscalsdel sector.

De moment, els perdedors d’aquest conflicte són, d’una banda, els treballadors dels VTC, que han vist esfumar-se els seus llocs de treball i, de l’altra, les persones consumidores, que tenen menys opcions per al transport urbà. Però això no acaba aquí. El recolzament social al sector del taxi ha caigut en picat durant aquestes setmanes, i això també anirà en contra seu. Hi haurà noves sentències del tribunal de la competència europeu i noves formes de negoci, encara desconegudes, que tornaran a sacsejar el precari equilibri d’un sector en transformació.