Regles, drets i llocs de treball dignes

Fins i tot els màxims defensors de la desregulació acaben assumint en algun moment la necessitat d’establir unes regles mínimes que permetin actuar sense perjudicar-se els uns als altres. Ni tan sols per defensar drets bàsics, dels treballadors, per exemple, sinó per pur interès d’empreses o de països. S’ha vist aquesta setmana en la trobada del Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Una reunió de màxims mandataris, directius de multinacionals, caps d’organitzacions multilaterals i experts diversos, però sense cap caràcter decisori vinculant. No obstant, i potser precisament per això, en aquest marc es produeixen anuncis d’acords que en altres moments o situacions estarien fora de lloc.

En l’última jornada del Fòrum, el president de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), Roberto Acevedo, anunciava un acord entre 76 membres d’aquest club (la meitat de tots ells) per iniciar al març la negociació de regles per alcomerç electrònic. Entre els signants, la Xina i els Estats Units, coincidint amb la guerra comercial d’aranzels que mantenen durant les mateixes dates més enllà de les muntanyes nevades de Suïssa. L’economia digital, la robòtica i l’aplicació de la intel·ligència artificial en tots els camps d’activitat s’han convertit en les bases d’una disrupció tan intensa que la majoria de consellers delegats de grans multinacionals enquestats amb motiu del Fòrum per la consultora PwC consideren que serà fins i tot més forta que els canvis provocats per la irrupció d’internet.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Paral·lelament al Fòrum de Davos, moltes organitzacions de tot tipus aprofiten el seu impacte informatiu per contraposar les seves idees, propostes i informes que o bé no es tracten a la reunió suïssa, o les solucions que allà es proposen són totalment oposades, o s’intenten obviar.

Aquesta mateixa setmana, l’Organització Internacional del Treball (OIT) va fer públic un decàleg de recomanacions per a tots els governs sobre el futur del treball. En aquest cas, el centre de les propostes són les persones i no el benefici, l’augment del producte interior brut o la defensa de la competència. Entre les propostes d’aquest organisme, que ningú qualificaria de radical, destaquen una protecció social garantida des del naixement fins a la vellesa, un dret universal al’aprenentatge permanent que permeti que les persones es formin, adquireixin noves competències i millorin les seves qualificacions. I també una gestió del canvi tecnològic “que afavoreixi el treball decent, fins i tot a través d’un sistema de governança internacional de les plataformes digitals de treball”. En vista d’aquestes recomanacions, fa l’efecte que conflictes com el que enfronta elstaxistes i els VTC tenen un fons molt profund i difícilment solucionable amb un simple decret autonòmic o local.