¿Una altra Síria al Carib?

Res del que està passant a VeneçuelaVeneçuela les últimes hores hauria de sonar estrany. Un país dividit, una població fastiguejada per una economia destrossada i unes llibertats exigües, sota una falsa aparença de democràcia. Gent al carrer, i un exili que ja arriba a més de dos milions de refugiats ¿Us sona? Un nou Estat fràgil es converteix en escenari de la batalla global, com ho va ser Síria: un camp d’enfrontament entre potències regionals i mundials que ha acabat en un bany de sang. A Síria, els EUA retiren ara les seves tropes i entrega tot el poder al president que volien desbancar i que avalat per Rússia, sembla haver guanyat la partida, que no una guerra que encara dessagna. Les diferències amb Veneçuela són moltes, però amb un Govern i una oposició incapaços d’arribar a un sol acord, l’escenari s’ha obert a la intervenció de potències exteriors.

Deriva cap a un enfrontament civil

Nicolás Maduro fa temps que s’ha convertit en un tirà, ignorant els principis democràtics que van atorgar una majoria a l’oposició en les eleccions al’Assemblea Nacional i oprimint els seus detractors, mentre enfonsa l’economia del país en llots mes profunds que el petroli de les seves entranyes. Però encara no és una desferra política. El reconeixement de Juan Guaidó per part dels EUAJuan Guaidó, Canadà i de l’Organització d’Estats Americans, obre les portes a un nou escenari, probablement més violent. Si amb Maduro les coses pintaven malament, ara que són dos els que es declaren presidents i es reparteixen el reconeixement de la comunitat internacional, la deriva a un enfrontament civil pot anar en augment.

Notícies relacionades

Sánchez demana eleccions a Veneçuela sense reconèixer Guaidó

Illa, malgrat Sánchez

Per començar, Maduro sap des de les eleccions del 2015 que ni ell, ni el seu Govern, ni el moviment que diu representar té recolzament majoritari entre el poble veneçolà, però no només controla tots els ressorts de l’Estat, des delpetroli  alsjutges, tambété el recolzament de la Xina i Rússiarecolzament de la Xina i Rússia, que no és poc. Els dos països han prestat milers de milions des de l’inici de la crisi. Els xinesos a canvi de petroli i, tot i que només fos perquè volen recuperar els seus crèdits, no deixaran caure aquest Govern per força. Rússia no necessita petroli, però Veneçuela s’ha convertit en el seu principal aliat en una zona estratègica: el jardí d’un rival nord-americà en hores baixes.

Les potències regionals també juguen un paper determinant. Si l’eix populista d’esquerres amb Nicaragua al capdavant se sumen al costat de Maduro, l’eix dels no menys populistes d’extrema dreta, amb Jair Bolsonaro al Brasil, no han tardat a trobar el bàndol contrari. La batalla de les idees extremes s’obre pas per tot Llatinoamèrica i Veneçuela pot convertir-se en un camp de pràctiques. Si la nova fase del conflicte no serveix per forçar un acord entorn d’un nou procés electoral, net, obert i amb observadors, és probable que el focus que les grans potències es van encarregar de posar a Síria ara es traslladi al Carib. Ja sabem amb quines conseqüències.