LA CLAU

Especular amb les llicències

Se censuren els taxistes, perquè protegeixen el seu suposat monopoli, però, no, les teles i les ràdios que comercien amb els seus i pressionen contra la concessió de noves freqüències. Lliçons, les justes

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp46599221 taxi190118152853

zentauroepp46599221 taxi190118152853 / Toni Albir

El conflicte del taxi taxi té massa arestes per abordar-les en un espai tan breu. Sense entrar en els debats sobre la competència, la disrupció digital o els mètodes més o menys legítims que fa servir cada sector per defensar els seus drets, hi ha un argument comú per desacreditar els taxistes que seria convenient analitzar: l’acusació que especulen amb les llicències.

La llicència de taxi a la Barcelona metropolitana no té un preu oficial perquè les últimes es van concedir als 70. La taxa costava unes quantes pessetes. Avui el valor de mercat s’acosta als 130.000 euros, i se n’han arribat a vendre per 200.000. ¿El motiu? Com que no s’atorguen noves habilitacions, la demanda supera l’oferta i el valor es dispara. És cert que la pressió d’un gremi amb gran poder coercitiu ha dissuadit les autoritats d’ampliar la flota, cosa que ha engreixat un mercat secundari. Però aquesta responsabilitat no pot recaure sobre el ‘lobby’, sinó sobre l’administració.

Arran de la vaga contra les plataformes sustentades en els VTC VTC s’ha acusat els taxistes, entre altres coses, de protegir el seu suposat monopoli i d’especular amb les llicències. En efecte, no volen que les seves autoritzacions es devaluïn perquè la immensa majoria són autònoms, van pagar molts diners per aquestes llicències i confien a revendre-les quan es jubilin per completar les seves pensions paupèrrimes.

Notícies relacionades

Des de la ignorància es posa el crit al cel per la mera existència d’aquesta compravenda de llicències, al cap i a la fi una concessió administrativa de servei públic. Però s’omet que és una pràctica no només legal, sinó molt estesa.

LLICÈNCIES EN BORSA

Sovint oblidem que hi ha una infinitat de negocis basats en la concessió pública. Per exemple, la televisió i la ràdio privades, adjudicatàries de l’espai radioelèctric que es lucren amb les seves llicències, les venen i fins i tot cotitzen a la borsa. Per no parlar del grup mediàtic al qual la Generalitat va atorgar quatre canals de TDT i després en va llogar un d’ells... a TV-3. Ni de la connivència del Govern amb la ràdio privada catalana, que pressiona contra l’adjudicació de més freqüències. De lliçons, les justes.  

Temes:

Taxis