Drets dels consumidors a la lletra petita

Les normes europees són per sobre de les estatals. En els drets dels consumidors, si aquests són espanyols els sol sortir molt més a compte la normativa de la Unió Europea que la pròpia. La millor evidència han sigut les clàusules terra considerades abusives, pel seu impacte econòmic i pel nombre de persones afectades, que han obligat la banca a tornar milions d’euros als seus clients per una pràctica irregular als seus contractes. El més punyent en aquesta història és que la legislació europea que es va incomplir, segons els tribunals de la UE, és una directiva del 5 d’abril de 1993. No és un error de tipografia. 1993.

Malgrat tantes sentències, encara avui no s’ha posat en marxa un mecanisme eficaç per tornar als clients escurats les quantitats que van pagar de més, sense cap tipus de demora, o fins i tot amb l’amenaça d’un desnonament si es retardaven en el pagament abusiu. Fa uns dies, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, va afirmar que les mesures adoptades per resoldre les demandes sobre les clàusules terra als jutjats havien sigut un rotund fracàs. La llei pot donar-li la raó al ciutadà, però plasmar aquesta victòria a la realitat triga anys.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Una altra directiva europea que juga a favor del consumidor és la 2008/48/CE, relativa alscontractes de crèdits al consum. Pot tenir un paper rellevant en el futur atès el creixement de l’ús dels crèdits per comprar productes cars, com cotxes o electrodomèstics. Moltes marques rebaixen el preu o ofereixen més i millors garanties al comprador si aquest adquireix el cotxe amb un préstec que si el paga al comptat. Davant d’aquestes opcions, al final el client accepta pagar a terminis, fins i tot si disposa de l’efectiu.

En aquestes situacions, val la pena tenir en compte aquesta directiva europea perquè pot estalviar molts diners al comprador sense que perdi les garanties ofertes. Segons la llei de contractes de crèdit al consum, basada en la norma de la UE, el consumidor tindrà dret a liquidar a tota hora, totalment o parcialment, les obligacions derivades del contracte del crèdit i tindrà dret, llavors, a una reducció del cost total, que comprèn els interessos i costos corresponents a la durada del contracte que queda per transcórrer. El prestador tindrà dret a una compensació justa, però la llei estableix que “aquesta compensació no podrà ser superior a l’1% de l’import del crèdit reemborsat anticipadament”, i si el període pendent no supera un any, la compensació es redueix al 0,5%.  Atès que els crèdits al consum tenen actualment uns tipus del 5% al 9%, val la pena fer comptes amb les oportunitats que en aquest cas aporta la lletra petita del contracte en els seus aspectes de protecció del consumidor.