La lluita contra les 'fake news'

Dubte raonable

Seria interessant preguntar-nos per què la societat compra la mentida d'un polític i no accepta la d'un periodista. ¿No és igual d'irresponsable?

1
Es llegeix en minuts
afp 19i9hl

afp 19i9hl / MAURO PIMENTEL (AFP)

Cada matí, quan escolto Josep Cuní a la SER Catalunya, espero amb ànsies dues coses: la primera, que em plantegi "dubtes raonables". Un concepte que ha arrelat en diferents emissores catalanes. L’altra, quan aprofita per colar la seva preocupació per l’augment de les 'fake news', estigui parlant de Vox, de pressupostos o del procés. Cuní, amb tot el que comporta, és professionalitat –radiofònica i periodística–, i en aquesta última característica detecta quins són els temes que condicionaran el món a curt, mitjà i llarg termini.

A finals d’any, 'Der Spiegel’ va reconèixer que un dels seus periodistes, Claas Relotius, s’inventava reportatges. Catorze de les 60 publicacions del 2011 eren mentida. No era el primer cas: Janet Cooke ja havia publicat falsedats al 'Washington Post’, o Jayson Blair ja havia reconegut haver falsificat 36 reportatges al 'New York Times'. A part de la poca ètica periodística, quan mires la llista de premis que havien rebut –la mateixa Cooke tenia un Pulitzer– detectes la injustícia. Però em pregunto, tal com suggeria García Marquez, ¿no és injust també que no els donin el Nobel de Literatura?

Notícies relacionades

Aquestes festes m’ha visitat un amic que treballa a Facebook. M’explicava que una de les màximes preocupacions que tenen és la difusió de notícies falses. Facebook estaria creant diferents equips, amb politòlegs, per frenar el fenomen. Interessant. Però ¿sobre què afectarà? ¿Només sobre notícies falses? ¿O també sobre comentaris que es basen en falsedats? Inimaginable que es pugui controlar. I si això passés, hi hauria el perill que s’acabés convertint en una eina de control. ¿Qui consideraria què és apte i què no?

Tornant al periodisme, seria interessant preguntar-nos per què la societat i els diaris compren la mentida d’un polític i no accepten la d’un periodista. ¿No és igual d’irresponsable? ¿Per què no reclamem la mateixa honestedat a la política? Són dubtes raonables que em faran continuar escoltant periodisme, Cuní.