Marie Kondo i els llibres

Quan era petita i em posava malalta, estirada als 'mtarba' de la sala-menjador, contemplava una prodigiosa transformació que es produïa davant dels meus ulls:  l'escenari devastador que havíem deixat els sis fills que habitàvem la casa (més un pare no gaire amoïnat per l’ordre) es convertia en un oasi net, ordenat, d’una pau profunda amb olor a Mister Proper i una banda sonora feta pel so cadenciós de la rentadora, el rau-rau somort de la nevera i el xiulet llunyà dels toros que anaven i venien per l’enorme esplanada de la fàbrica Colomer Montmany.

Així m’anava adormint, obrint de tant en tant els ulls per mirar la fase en la que es trobava aquella revolució de l’ordre que engegava, com un remolí, la meva mare. L'escampall inquietant de robes, joguines i objectes de tota mena esdevenia un paisatge reconfortant on cada cosa havia trobat el seu lloc. Amb aquell exemple jo aprenia que la cura de l’espai que ens envolta és tan important com la cura del propi cos, que en l’estat d’ànim hi influeix de forma decisiva la manera com disposem la matèria que ens envolta. I a la inversa, que si la nostra vida interior és un caos, es més que probable que l’exterior s’hi adeqüi.

Notícies relacionades

El mètode Marie Kondo a Netflix: les claus perquè l'ordre a casa et doni la felicitat

Reforma de l’administració

¿Què diu de la societat occidental el fet que una guru de l’ordre com Marie Kondo tingui l’èxit que té? Qualsevol amb una mare com la meva sabrà que el que explica la japonesa no és cap descobriment, que són consells molt bàsics. Però el nivell de desorganització general deu ser molt gran. Hi ha 'realities' en els quals es mostren els interiors d’unes cases plenes de coses, fetes un desastre absolut i el programa consisteix a, primer, descobrir l’horror que amaga la persona dins del seu espai domèstic per, després, fer-ne un canvi radical. Són fascinants, aquests xous, el desordre arriba a uns nivells inimaginables. També s’ha de dir que en molts casos els participants semblaven deprimits, encara que no se sap si pel panorama que tenen davant o a l'inrevés, si és el seu malestar el que els ha portat a deixar de banda la preocupació pel que els envolta. Endreçar i ordenar, recollir, etejar, també és fer un procés intern. Potser aquesta és la clau del 'mariekondisme', que ritualitza, sense religió, tasques que formen part del dia a dia de qualsevol persona.

Un dels seus consells, però, que m'ha tret de polleguera: diu que no tinguem més de 30 llibres. Només els que més ens estimem i bla-bla-bla. ¡30 llibres! Amb el que costa anar-te fent una biblioteca personal carregada de records. Per exemple: ara escrivint això he recordat que Pla es queixava de la mania netejadora de la seva mare i m’aixeco per agafar 'El quadern gris’. Busco el punt en el qual diu que la mare li llença els papers, que té una dèria amb l’ordre. Trigo a trobar-lo perquè pel camí m’entretinc, bado d’una pàgina a una altra: aquí explica que ha vist la primera oreneta, al safareig, allà el fred que fa a Barcelona, emn una altra descriu amb precisió deliciosa el pa de pessic perfecte... ¡30 llibres!