El vaticini de Borrell

“Què es juguen a què, molta bravata però a l’hora de la veritat, els voten”, va pronosticar l’octubre passat el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, al Congrés sobre el possible recolzament d’ERC i PDECat als Pressupostos. Tres mesos després, aquest interrogant continua obert, però avui la possibilitat que els independentistes votin els comptes de Pedro Sánchez és més a prop que lluny. Tant els republicans com els neoconvergents ja han anunciat que permetran que segueixin endavant amb el tràmit parlamentari, cosa que mes i mig enrere negaven. Ara afirmen que és una decisió merament tàctica, ja que volen continuar tenint temps per negociar fins a la votació final, al març. No obstant, més aviat sembla un punt d’inflexió cap al recolzament. Ho prova el malestar de Quim Torra, partidari de rebutjar-los a la primera de canvi davant de la negativa del Govern espanyol a parlar sobre els presos i l’autodeterminació, i la seva amenaça d’obrir ni més ni menys que una crisi de Govern si finalment ERC i PDECat donen el seu vistiplau. Tot i que en les últimes hores la seva posició s’ha suavitzat, aquest enuig mostra fins a quin punt el dilema pressupostari amenaça de tenir un efecte bumerang al camp separatista.

Guanyar temps davant de la falta d’alternatives

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Després del fiasco del PSOE en les eleccions andaluses, i la reiterada negativa dels independentistes a recolzar els comptes del 2019, l’estratègia de Sánchez a favor d’esgotar la legislatura semblava condemnada al fracàs. Ara bé, a la intuïció verbalitzada per Borrell que aquests acabarien per cedir no li faltava fonament. La unilateralitat que va alimentar el procés entre el 2012 i el 2017 ara és impracticable, ja que no només va fracassar, sinó que ha tingut greus conseqüències judicials per als seus responsables. ¿Quina altra alternativa tenen ara mateix ERC i PDECat sinó continuar guanyant temps, en part a l’espera de la sentència del judici? A més, als republicans els resultaria molt difícil anar a les eleccions municipals a l’àrea metropolitana havent rebutjat uns Pressupostos socials. I l’important augment de les inversions a Catalunya, sota la bandera del compliment de l’Estatut, està pensat per Sánchez per fer més difícil la negativa dels neoconvergents. En paral·lel, hi ha un clamor al teixit econòmic i social a favor d’aprovar els Pressupostos que tampoc poden ignorar.

Finalment, és revelador que Carles Puigdemont desautoritzés Torra després de la seva trobada d’aquest divendres a Waterloo, acceptant que la decisió final correspon als partits i no al Govern, ni al de Barcelona ni a l’imaginari a l’exili. És un tallafoc davant del risc que el dilema pressupostari pogués acabar per trencar les costures de l’Executiu català. Tant ERC com el PDECat han ara d’aclarir-se i saber que poden demanar a Sánchez que sigui realista. I assumir també que si voten a favor dels comptes hi haurà una part dels seus que ho veuran com una nova rendició després de tants mesos de “bravates”, com ridiculitzava Borrell. I en les municipals, això pot alimentar el Vox del separatisme, que a Barcelona és la llista de Jordi Graupera avalada per l’ANC.