Anar al contingut

Anàlisi

¿Xantatge de Waterloo contra els Pressupostos?

Andreu Dalmau

¿Xantatge de Waterloo contra els Pressupostos?

Joan Tapia

Sánchez alertarà a Barcelona que el vot en contra del secessionisme augmentaria el risc que un tripartit de dretes manés a Espanya

El Govern decideix aquest divendres el projecte de Pressupostos del 2019. Si al final és aprovat, Pedro Sánchez podria governar fins a la tardor, o fins i tot fins al final de la legislatura. I aniria a les generals havent complert part de les seves promeses.

Un baró socialista que el va veure fa poc va quedar sorprès pel seu optimisme. És la seva senya d’identitat. Així va aconseguir el que semblava tossuderia: vèncer a les primàries socialistes del 2017 els que el van fer caure per no permetre la investidura de Mariano Rajoy, i després fer-lo caure després de la sentència de la ‘Gürtel’.

Però Sánchez no és il·lús i sap que haurà de suar la samarreta. Té un cert pacte amb Podem, al que podria sumar el PNB, però no n’hi ha prou. Necessita també el vot d’ERC  i el PDECat. A la moció de censura els va aconseguir, malgrat que Carles Puigdemont i Quim Torra eren contraris. Però era un vot per fer fora el PP. Ara és més difícil, perquè el secessionisme no renuncia a la prioritat del referèndum i està a punt de començar el judici contra els dirigents independentistes. El Suprem va demanar aquest dijous el trasllat dels presos a Madrid a finals de gener, pocs dies abans que es votin les esmenes a la totalitat dels Pressupostos.

Aliats a Catalunya 

Aquest primer pas –sense el judici– no seria difícil. L’opinió catalana no veuria bé un front del rebuig amb el PP i Ciutadans contra els Pressupostos de Sánchez, que beneficien Catalunya i que permetrien (amb el PSC) l’aprovació dels de la Generalitat. A més, Sánchez complirà, per primera vegada, la clàusula de l’Estatut que la inversió de l’Estat a Catalunya sigui del mateix percentatge que el PIB català sobre l’espanyol: el 18%. En els últims de Rajoy va ser el 9%.

Sánchez té aliats. A més del PSC, que puja a totes les enquestes, la patronal catalana, que creu que amb els comptes es recuperaria l’anhelada estabilitatJosep Sánchez-Llibre ho va explicitar al sopar del Foment, després del Consell de Ministres de desembre a Barcelona.

I destacades secessionistes ho aconsellen. Andreu Mas-Colell ha escrit que la disjuntiva és recolzar Sánchez o arriscar-se a un altre 155 més dur i indefinit. I Dolors Bassa, la discreta exconselllera d’ERC, ha dit el mateix amb l’‘autoritas’ que li dona ser entre reixes des de fa un any. Les direccions d’ERC i el PDECat el valoren.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Però en l’independentisme hi ha encara molt maximalisme i el duo Torra-Puigdemont és molt reticent. Torra va amenaçar dimecres de dimitir si algun dels dos partits no impedia, no ja els Pressupostos, sinó la seva simple tramitació. ¿És un xantatge en tota regla del duo Puigdemont-Torra al PDECat? Sense Campuzano, amb els vots d’ERC no n’hi hauria prou.

Sánchez lluitarà. Aquest dissabte serà a Barcelona per vendre els Pressupostos juntament amb Miquel Iceta i Jaume Collboni. Proclamarà que vetar els comptes és ajudar que un tripartit de dretes –com l’andalús– pugui conquistar la Moncloa.  

I Sánchez i Collboni interpel·laran Manuel Valls. ¿Seguirà amb Cs després del pacte amb Vox a Andalusia? Però Valls és secundari. L’objectiu és el PDECat. ¿Quina actitud tindrà Jordi Sánchez davant del xantatge de Torra?