Casado, caçat per Abascal

De vegades, m’imagino Pablo Casado, en la intimitat del seu despatx, desitjant haver perdut les primàries del PP enfront de Soraya Sáenz de Santamaría. Que bé que s’ho estaria passant ara, amb el seu col·lega Santiago Abascal, dient veritats com a punys, sense complexos, com a ells els agrada, sobre els catalans que volen trencar Espanya, sobre el colpista Pedro Sánchez i el seu Govern il·legítim, sobre les hordes d’immigrants (il·legals i, a més, infidels, si no que baixi Déu i ho vegi) que envaeixen Espanya, sobre la caça, els toros, el pessebre i el Nadal, sobre les bondats de la Legió espanyola i sobre la presa de Granada. Ben mirat, Casado ja diu algunes d’aquestes coses, però no és el mateix dir-les en un PP que baixa i baixa en sondejos i eleccions (a Andalusia va perdre, tot i que ningú ho diria) que abraçat (virilment, per descomptat) a Abascal, que puja i puja en sondejos i eleccions (400.000 vots i 12 escons a Andalusia, per un milió de vots i 33 escons del PSOE, que ningú ho diria, tampoc).

Mascle alfa

Casado ja ho intenta, però a mascle alfa ningú pot amb Abascal; al cap i a la fi, en el PP encara queden alguns (pocs) maricomplejines, com la caverna acostumava a dir-li a Mariano Rajoy. Per això Abascal i els seus van marxar, per poder dir les veritats que el PP, amb aquella mania de perseguir el vot del centre, no podia dir tot i que molts –entre els seus quadros i els seus votants– les pensessin. Casado ja estava en aquest afany, a l’estil del seu admirat Viktor Orbán, sota la línia de Donald Trump, en la seva pugna amb Albert Rivera. Amb Ciutadans s’atrevia, però amb Abascal no hi ha res a fer; a dretà flagell d’indepes, progres, feministes, immigrants i altres grups socials subvencionats per George Soros no hi ha ningú que el guanyi.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Contra Soraya, ha de pensar Casado, hauria sigut més fàcil. Moderada, podria haver-li dit, o encara pitjor: estadista, responsable. Hauria pogut maniobrar per acostar-se a Abascal, marxar amb ell o fer-lo tornar al partit, lliure de ‘maricomplejados’, de la seva mà. Però ara, cruel destí, si Abascal torna, ¿qui voldrà la còpia podent tenir el mascle alfa original?

Pobre Casado. Si pacta amb Abascal, perd. Si el rebutja, també. Mira que a li agrada la caça, però aquest cop l’han caçat a ell. La reconquesta l’ha agafat en cavall perdedor.