Llaços i cotilló

La nit de final d’any comparteixo una estranya vetllada en un cotilló estrany.  Hi ha els qui porten llaç groc i hi ha els que no el porten. Els del llaç i els que no. Ambient inicial fred. Els que porten llaç brinden una certa franquesa i potser vehement afabilitat. Segurament avui dia els psicoanalistes ja pregunten per què es porta o no es porta llaç, i infereixen suposades bipolaritats socials. Es pot estar a favor de la llibertat dels presos sense ostentar llaç, però la convicció sense distintiu es considera vana i estèril.

Quan reparteixen les bosses de cotilló amb les gorres hologràfiques en forma de con, els antifaços i el confeti, constato que hi haurien d’incloure llaços de diferents colors. En funció del context, un es posaria el llaç o contrallaç que li semblés més oportú.  La simbologia és variada: llaç groc, presos polítics, endometriosi i espina bífida. Llaç vermell, lluita contra la sida; llaç rosa, càncer de mama i parts prematurs; llaç negre, control d’armes i càncer de melanoma; llaç verd contra l’abús sexual de nens i donació d’òrgans; llaç blanc, pau contra la guerra; llaç violeta, dia de la dona i contra el maltractament; llaç morat, artritis, llibertat d’expressió i qualitat de l’aigua; llaç gris, diabetis, càncer de cervell, seguretat viària i asma... etcètera.

De primer observi’s que la major part de llaços són compatibles entre si. Una mateixa persona pot mostrar la seva solidaritat amb els presos, ser diabètic i estar per la seguretat viària: tres llaços.

 El que dèiem, si a la bossa de cotilló hi trobéssim llaços, a la revetlla s’anirien formant subgrups per colors. Això sí, els que no portessin llaç també s’aglutinarien: “¡Compte, allà al fons hi ha els 'sense llaç'!... que no els vegin els nens”. Serien com nudistes del llaç.

A la revetlla el llaç groc aglutina, com és natural, persones que poc tenen a veure entre si. Com que la nit de final d’any la gent s’arregla tant, el llaç metàl·lic esdevé discrecionalment fermall o Toisó. No portar llaç a un el fa sentir desharmònic i discordant. M’agradaria portar un llaç sense significat.

Observo un matrimoni arcaic i poc xerraire, endrapant fins a atracar-se. Només ella porta el llaç. ¿Què és més fort, el llaç groc o el llaç conjugal? ¿Ella 'indepe' i ell no?... ¿'West side story' de Comarruga?

Arriba el moment de les 12 campanades i tot el món es posa l’antifaç i la gorra, fa broma, llança serpentines, menja el raïm i es fa petons. Una senyora alegre em diu que quan seré independentista i jo li pregunto quan deixarà ella de ser-ho. Riem.

Notícies relacionades

Presó provisional, ¿per què?

Centenars de persones passen el Cap d'Any davant de la presó de Lledoners

¿T’importa que ens fem un ‘selfie’?...

De sobte tot cobra una certa normalitat. Tant de bo algun dia pròxim no hàgim de portar cap tipus de llaç. Imagineu.