ANÀLISI

El que no va passar el 21-D

Només se'ls ha ocorregut una manera de sobreposar-se als fets: ignorar-los i seguir amb la seva

2
Es llegeix en minuts
sanchez-torra

sanchez-torra

Feia tants dies que parlàvem del 21-D, projectant mentalment l’enfilall de coses horribles que previsiblement passarien, que el present ens ha aixafat amb la seva veritat irrefutable: els fets. Els partits polítics han hagut de digerir imatges que no han vist, sobreposar-se a una jornada no apocalíptica i mastegar un “règim” que no han tombat ni per indici. Només se’ls ha ocorregut una manera de sobreposar-se als fets: ignorar-los i seguir amb la seva.

El discurs post 21-D no només estava ja escrit sinó que ha resultat inamovible per a uns i altres. En política l’argumentari de partit està per sobre de l’argumentari amb sentit i aquí, a Catalunya,cap dels actors implicats sembla tenir la més mínima intenció de dir la veritat. ¿La veritat dona vots? No. Doncs això.

Tot estava escrit

LaCUP, a mig matí, ens assegurava que la jornada havia sigut un autèntic èxit que havia aconseguit paralitzar el país, animaven una vegada i una altra els catalans independentistes a sumar-se a la manifestació unitària que tindria lloc a la tarda, com un últim intent –un tant desesperat– d’oferir una imatge fotografiable i, de passada,salvar una jornada en què ni tan sols vam arribar a endevinar què es demanava: ¿tombar el règim?, ¿fer efectiva la independència?, ¿ser ingovernables?, ¿rebutjar la celebració del Consell de Ministres? Una mica tot, una mica res, mal assumpte.

ACiutadanses van afanyar a vendre un relat que no es va donar, no en la magnitud i amb la gravetat amb què el van exposar. Van superadjectivar, van magnificar, van parlar de catalans atemorits a les seves cases mirant la tele, d’una Catalunya governada pels CDR, de caos. Es va deixar tot escrit amb massa antelació i ningú es va interessar al més mínim per canviar-ne una sola frase. Va resultar en el relat del que va poder haver sigut però no va ser.

ElGovernva decidir regalar-nos la tàctica més kafkiana de la jornada: van explicar tot el que sota cap concepte admetrien durant la provocadora visita del presidentPedro Sánchezi, quan va arribar l’hora, van fer al contrari. Quim Torra esva reunir en forma i fons com va voler la Moncloa, la fotografia grupal es va fer com va decidir la Moncloa i el president va acabar compartint nova trobada i somriures amb Sánchez en el sopar organitzat per Foment del Treball. Els 800 empresaris assistents eren els mateixos que fa només un any representaven la pesta bubònica per a un sector de l’independentisme, els mateixos “comissionistes de l’IBEX”, els mateixos “traïdors”. Josep Sánchez Llibreobra miracles, una mica més i la cosa acaba amb un amic invisible.

Notícies relacionades

I parlant de política, deixo per al final l’ANC, aquesta associació "civil" que reclama que li facin cas més enllà de l’11-S de torn. Aquest cap de setmana han amenaçat de substituir el díscol de Torra, si no torna al ramat. ¡Quin poder, 46.500 socis posant i traient presidents!

El que no va passar el 21-D va acabar passant igualment atenent al relat dels partits. Tot estava ja escrit.