Ni temps ni ganes

Però a l’agenda del pontífex prevista per a la visita al nostre país no hi ha ni una sola reunió, ni una trobada informal, ni un gest públic previst envers les víctimes dels casos de pederàstia que han sacsejat l’Església. Per a les víctimes dels seus, el Papa no té temps. Ni ganes.

La Conferència Episcopal va reconèixer fa tot just un mes que prop d’un miler de clergues estan acusats d’abusos sexuals. Reconèixer és el primer pas quan hi ha una voluntat real de reparar les víctimes, erradicar pràctiques execrables i apartar els pederastes del si de l’Església. Però també pot convertir-se en l’últim si tot comença i acaba en la mera admissió dels fets.

L’Església catòlica sembla entossudida no solament a esquivar la dimensió d’un problema estructural, sinó també a protegir abans l’abusador que l’abusat. Durant massa temps, la resposta ha consistit a apartar el culpable del focus mediàtic per traslladar-lo a una altra destinació on ha continuat tenint accés a infants. Una estratègia que no repara el mal, no assumeix responsabilitats i, sens dubte, no situa les víctimes al centre.

Notícies relacionades

¿Atrapats i encadenats?

Populisme i polarització

El Papa té una oportunitat única per marcar una diferència real i valenta en el seu pontificat: mirar als ulls els qui van veure la seva infància i la seva innocència esquinçades per pederastes amb sotana i alçacolls. Escoltar-los. Demanar-los perdó. I, sobretot, acompanyar aquest perdó d’un compromís inequívoc per utilitzar tots els mecanismes al seu abast a fi d’erradicar una xacra que durant dècades l’Església no ha afrontat amb la contundència necessària. En definitiva, afrontar les vergonyes del passat i del present per evitar les del futur.

¿Que potser no és més fàcil començar per resoldre els problemes de casa que acabar amb la fam al món o posar fi a les guerres?