Creixen els problemes a l'est de la UE

Si la gestió semestral de la Unió Europea (UE) en la segona meitat d’aquest any ha correspost al problemàtic Govern austríac del Partit Popular (ÖVP) il’extrema dreta (FPÖ), el 2019 començarà amb una presidència semestral europea no menys problemàtica: el Govern romanès. Àustria s’ha distingit durant el seu mandat per impulsar el boicot al pacte global sobre la immigració de les Nacions Unides, que ha sigut secundat per Bulgària, Itàlia, Polònia, Hongria, Eslovàquia, Letònia i Romania. El Govern socialdemòcrata romanès s’ha caracteritzat en el 2018 per desmantellar la lluita contra la corrupció, en la qual hi ha implicats nombrosos polítics, com el líder del partit socialdemòcrata governant, Liviu Dragnea, que acumula dues condemnes per corrupció, presideix el Parlament romanès i governa el país entre bastidors.

El vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, va amenaçar a l’octubre a Romania amb ser "brutal" a l’avaluar el seu respecte perl’Estat de dret i al’"utilitzar els instruments" a la seva disposició contra les reformes judicials empreses per Bucarest, insinuant la disposició a activar l’article 7 del tractat per violació greu delsprincipis democràtics i de l’Estat de dret.

El Parlament Europeu va aprovar el 13 de novembre una resolució en la qual criticava amb duresa Romaniaper les noves mesures legislatives per diluir la lluita contra la corrupció, restringir la llibertat de premsa i intimidar les organitzacions cíviques. En el marc del procés de tutela a què està sotmès des de la seva adhesió el 2007, la Comissió Europea va presentar el mateix dia un informe molt crític sobre la situació de Romania i va exigir la suspensió immediata de les lleis judicials adoptades, de la reforma del Codi Penal i delscanvis de fiscals i jutges.

Però com que s'acosta el moment que Romania assumirà la presidència rotatòria europea el pròxim 1 de gener, la Comissió Europea ha silenciat les seves crítiques públiques per no fer més evident la incongruència de la situació de deixar la gestió de la UE en un moment tan crucial com el primer semestre del 2019 (brexit, brexitdebat sobre el futur de la UE, eleccions europees) a un país que estima que està infringint els principis democràtics. El Govern romanès, no només prepara una llei per amnistiar polítics condemnats per corrupció, sinó que utilitza la llei de protecció de dades per perseguir periodistes crítics, com els reporters de Rise Project, i tramita introduir com a delicte el denigrar la imatge de Romania.

Passivitat

La defensa de la llibertat de premsa a la UE, més enllà de declaracions buides, no figura entre les prioritats de la Comissió Europea, ja que ha romàs passiva mentre Hongria eliminava o sufocava econòmicament els mitjans crítics i la llibertat de premsa s’enfonsava a Bulgària, Croàcia, Polònia i Romania.

En l’últim episodi de fustigació judicial polonesa a la cadena privada TVN24, contrasta la protesta formal de l’ambaixadora nord-americana, Georgette Mosbacher, el novembre amb l’endèmic silenci de la Comissió Europea. Reporters sense Fronteres va criticar que l’Executiu comunitari "ignora els atacs repetitius contra els mitjans de comunicació" del Govern polonès i va activar l’article 7 del Tractat de la UE per violació dels principis democràtics exclusivament per la independència del poder judicial, oblidant-se de la llibertat de premsa, tan essencial per a la democràcia.

Control

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, acaba de fer un pas més en el seu control sobre la premsa al crear un conglomerat tutelat pel Govern que inclou 476 diaris, revistes, televisions, ràdios i canals de notícies a internet, "donats" per empresaris afins.

Notícies relacionades

El creixent desafiament populista

Naturgy: no tots els fons són iguals

La iniciativa, qualificada pel Govern d’"importància estratègica nacional", controlarà tots els diaris regionals, diversos diaris nacionals i locals, l’única ràdio de cobertura estatal i un dels dos webs de notícies més llegides. Després de forçar la sortida d’Hongria de la Universitat Centre Europea, la creació d’un conglomerat de premsa sota tutela governamental revela que Orbán "ha abandonat tota pretensió de preocupar-se per les formalitats de la governança democràtica", assenyala Zselyke Csaky, investigador de la Freedom House.

Orbán, amb la seguretat de la impunitat que li atorga pertànyer al Partit Popular Europeu, acaba d’aprovar una llei que desarticula el Tribunal Suprem i crea un nou tribunal sota el seu control, que dirimirà desd’eleccions  a temes de corrupció. El Parlament Europeu va aprovar al setembre activar contra Hongria el procediment per violació greu dels principis democràtics, però des d’aleshores ni el Consell Europeu ni la Comissió Europea han fet res.