El creixent desafiament populista

El 'brexit', el 2016, va amplificar una ona de triomfs de partits populistes de dretes i esquerres. Els seus dirigents converteixen l’immigrant –especialment el no europeu– en boc expiatori i presumpte culpable de la lenta recuperació de les classes mitjanes després de la crisi econòmica internacional i el presumpte increment de la delinqüència. Donald Trump va canalitzar la insatisfacció de la població blanca amb menys estudis cap a 50 milions d’hispans. En els últims mesos el populisme ha assolit el poder a Itàlia, Mèxic (Andrés Manuel López Obrador), el Brasil (Jair Bolsonaro) i avança en una Espanya que semblava immune a la xenofòbia. La Comissió Europea ha obert un procediment de retirada de vot del Govern polonès, que mina la llibertat del sistema judicial.

No han faltat efemèrides que recordin als votants el paper decisiu d’institucions internacionals (ONU, FMI, Banc Mundial) dissenyades a finals de la segona guerra mundial i modificades amb la creació del G-20 i una Organització Mundial del Comerç que des de 1995 gestiona acords de liberalització històrics i regulació del comerç internacional de productes industrials, agrícoles, tèxtils i de la propietat intel·lectual. Fa 70 anys es va llançar el 'pla Marshall', que va fomentar la recuperació i integració econòmica d’Europa occidental amb 107.000 milions de dòlars d’assistència material i financera. El 60è aniversari del tractat de Roma hauria d’haver servit per recordar els 500 milions d’habitants de la Unió Europea que es beneficien delmercat comú més gran del món. El centenari del final de la primera guerra mundial i els festejos organitzats per Macron no han impedit que el moviment dels 'armilles grogues’ estigui causant estralls en l’economia francesa.

Contra la immigració i el multilateralisme

La realitat és que un percentatge substancial de la població de moltes democràcies prefereixlíders durs que arremetin contra la immigració, el comerç i el multilateralisme. Els més joves no han patit una guerra i reclamen a les urnes i els carrers seguretat laboral i accés a la vivenda, impossibles de quadrar amb els minvants ingressos causats per l’envelliment de la població. Els que tenen menys nivell d’estudis i resideixen en zones rurals o petites poblacions expressen el seu temor cap a la revolució digital votant partits populistes. Les elits financeres aposten per un món on l’internet de les coses els permetrà viure en llars intel·ligents i prescindir de milions de llocs de treball. El rebuig cap a la globalització augmentarà a mesura que el creixement sòlid de l’economia internacional s’alenteixi a causa de les guerres comercials iniciades per Trump, la incertesa sobre el 'brexit' i la sortida de capitals de països emergents.

Notícies relacionades

Guia per no caure en la trampa populista

Naturgy: no tots els fons són iguals

De proves escrites d’una conspiració de Trump amb el Kremlin segurament no n’hi ha, i un president en exercici no pot ser enjudiciat. El somiat 'impeachment’ exigeix dues terceres parts d’un Senat amb majoria republicana. L’assetjament de la democràcia liberal exigeix estadistes, implicació ciutadana en solucions inclusives i polítiques que tanquin la fractura digital.  

L’autor d’aquest article ha publicat el llibre Globalism versus nativism: How to bridge the digital divide (Amazon, octubre 2018)