Anar al contingut

La taxa de natalitat a Espanya

Deixeu-nos criar

JOS LUIS ROCA

Deixeu-nos criar

Marta Roqueta

Les raons més freqüents de les dones per no haver tingut el número desitjat de fills són laborals, econòmiques o per dificultats per conciliar la vida familiar i laboral

Fa uns dies saltaven les alarmes. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) registrava la xifra de naixements més baixa a Espanya des de 1941, 179.794 nadons nascuts fins al juny, un 5,8% menys que el 2017. Espanya és el país europeu amb menor taxa de fertilitat (1,3 fills) i amb les mares primerenques de més edat. Si en circumstàncies normals el focus de les notícies sobre fertilitat recau en les dones, aquesta vegada ho fa amb més força: les que no som mares pertanyem a la ‘generació millennial’, considerada egoista, narcisista i demandant. Per si fos poc, diran alguns, cada vegada són més les dones que ni volen tenir fills ni se n’avergonyeixen.

Generació estigmatitzada

No obstant, de la mateixa manera que l’estigmatització de la ‘generació millennial’ és una manera de tapar el fracàs social que suposa que no puguem tenir unes condicions de vida dignes, amb la baixa taxa de natalitat passa el mateix. La pista ens la dona el mateix INE a la seva Enquesta de Fecunditat del 2018. Les raons més freqüents de les dones per no haver tingut el número desitjat de fills són laborals, econòmiques o per dificultats per conciliar la vida familiar i laboral.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Pertanyo a aquest 60% de dones a Espanya que espera passar dels 30 per tenir el primer fill. Les raons han sigut la precarietat laboral i les dificultats per trobar vivenda a preus assequibles. Com moltes dones de la meva generació, tinc estudis superiors i aspiro a una carrera professional. Això implica veure la maternitat com un risc. Els homes no acaben d’agafar els permisos de paternitat que els toquen, i tampoc tenen incentius per fer-ho, de manera que estic en desavantatge. Si assumeixo el risc, tampoc podré disfrutar del tot de la meva maternitat. Tal com escrivia Esther Vivas en aquest diari, l’esquema de permisos, per la seva curtíssima durada, supedita la maternitat i la criança a la feina.

Veient les poques facilitats que tenim per criar, escollir una parella és important. Si ets heterosexual, compte. Segons l’Observatori IQ, les dones passen a dedicar més temps a les tasques domèstiques quan viuen amb una parella masculina. És igual el salari que tinguis. Si vols iniciar un projecte familiar sola, vigila. Save the Children apunta que les famílies monoparentals encapçalades per dones, el 80% del total, tenen més risc de pobresa i exclusió social. 

Males mares

Tenir amigues que són mares, o llegir articles sobre la qüestió, és sentir de parts no respectats per professionals sanitaris, parts a casa que acaben malament, dificultats per donar el pit, retrets per no donar el pit, acusacions d’antiquada per voler criar el fill, de mala mare si tornes immediatament al teu lloc laboral. Sobre el tabú –quan no culpabilització– dels avortaments espontanis. Facin el que facin, les mares són jutjades sense que trobin les condicions adequades per tenir la maternitat que desitgen.

Davant de la baixa taxa de natalitat, la pregunta no és per què les dones no tenim fills, sinó per què la societat espanyola no deixa que ningú els criï.