Anar al contingut

contrapunt

Una economia llastada per la corrupció

Salvador Sabrià

Un recent informe del grup europarlamentari d’Els Verds  xifra en uns 90.000 milions anuals el cost que té la corrupció per a l’economia espanyola. Aquesta dada, basada en extrapolacions d’estadístiques, inclou des del sobrecost que comporta el pagament de comissions per obtenir una obra o la concessió d’un servei públic, fins a les oportunitats perdudes de captar inversions estrangeres que no arriben per les barreres que aconsegueixen crear els mecanismes vinculats a la corrupció, passant pels impostos que es deixen d’ingressar per pràctiques derivades d’aquests delictes. És una de les xifres més elevades que s’han calculat fins al moment del cost social d’aquesta xacra, i hi ha contrainformes que la consideren molt exagerada. Però, en tot cas, l’estudi torna a posar sobre la taula la importància d’acabar, o com a mínim intentar-ho amb més eficàcia, amb aquestes males pràctiques en la gestió del públic.

A Espanya només un centenar de persones compleixen condemna per delictes de corrupció

No és fàcil, i la mateixa contundència de la xifra global serveix com a mínim per constatar que es tracta d’una pràctica molt generalitzada i atomitzada. A més, segons es desprèn de les últimes investigacions de casos de corrupció a Espanya, i a Catalunya en concret, els sistemes per evitar la concurrència i la competència s’han sofisticat cada vegada més i només és possible detectar-los després de llargues investigacions.

Unes de les pràctiques il·lícites detectades és la presumpta creació de clubs d’empreses els membres de la qual pagarien una quota al partit en el govern a canvi d’entrar en la llista dels beneficiats per la concessió d’obres públiques. El que forma part d’aquesta llista sap que li acabarà tocant algun dels concursos de l’any, el procés d’adjudicació del qual segueix aparentment tots els cursos legals correctes, però, oh casualitat, en el conjunt de l’exercici tots els membres del club acaben sortint afavorits amb una o una altra obra. Així, demostrar que el procés estava trucat és molt difícil, excepte que s’hagi fet un llarguíssim seguiment dels corruptors i els corromputs.

L’Europarlament insisteix a ampliar les competències i els mitjans dedicats a combatre la corrupció i el frau que comporta. Si les xifres de l’informe dels Verds són certes, o fins i tot tot i que la realitat només sigui un 10% dels seus càlculs, val la pena. De moment, els resultats són escassos. Malgrat la llarga llista de casos denunciats o investigats, a Espanya només hi ha 94 persones recluses el delicte principal de les quals està relacionat amb la corrupció, segons dades del Ministeri de l’Interior. Als quals cal sumar set més a Catalunya (que té competències a les presons), segons la Direcció General de Serveis Penitenciaris. Més de la meitat del total compleixen condemna pel delicte de malversació, possiblement perquè és el menys difícil de provar. Queda molt camí per recórrer. 

Temes: Corrupció