Dues mirades

Vies

Entre la via ibuprofè i la via quirúrgica, empesos al deliri, potser encara podríem trobar en el conflicte de Catalunya la via eclesial, de Pablo Iglesias, una veu sensata abans del caos

1
Es llegeix en minuts
Vies

OSCAR DEL POZO

Quan la vicepresidenta Carmen Calvo va anunciar el proper Consell de Ministres a BarcelonaCarmen CalvoConsell de Ministres a Barcelona, el to era quasi equiparable a la convocatòria d’una costellada entre amics. Sense camaraderia, però amb un punt de distensió. Es referia el "marc de normalitat", explicava que Pedro Sánchez i Quim Torra es trobarien en contrapartida a la visita que Torra havia fet a la Moncloa i repetia que "el president es reunirà amb tota la lleialtat i amb normalitat amb el president de tots els catalans". No fa gaire, de tot això. I encara afegia: "Hi ha una via oberta que no podem minimitzar: la normalitat amb la qual treballem dia a dia".

Notícies relacionades

Ha passat un mes i ara aquell Consell de Ministres més aviat es comença a assemblar a la resistència de les tropes a Little Big Horn, aquesta vegada a la Llotja de Marla Llotja de Mar, entestades a defensar els postulats constitucionalistes amb "les forces que siguin necessàries", i disposats, els altres, a dinamitar l’arribada de l’Executiu, vist com un insult colonialdinamitar l’arribada de l’Executiu. Entremig, una dolorosa i lacerant vaga de fam, uns aldarulls que no són una revolta ni "el vent huracanat" que diu Pablo Casado, sinó una protesta com tantes altres, i una electritzant combinació de fets que anuncia la tempesta perfecta per al dia 21.

Entre la via ibuprofè (calmar la inflamació) i la via quirúrgica (l’embogit recurs a l’amputació), empesos al deliri, potser encara podríem trobar la via eclesial, de Pablo Iglesias, una veu sensata abans del caos.