De principis i poltrones

En el PSOE ja s’han acabat els dies de vi i roses. Després de la patacada electoral de la baronessa andalusa, els barons que es juguen el càrrec al maig posen les seves barbes a remullar. Quan Susana Díaz va identificar com un error no haver picat a l’ham català que tiraven les dretes, en realitat culpava de la seva dissort les suposades contemplacions de Pedro Sánchez amb l’independentisme català. Per això, en alguns feus socialistes ja es comença a joguinejar amb el 155 o amb la possible il·legalització de les forces secessionistes. 

Res nou sota el sol. L’anterior generació de barons del PSOE, fa més d’una dècada, esbufegava contra José Luis Rodríguez Zapatero per l’Estatut, com si reformar-lo trenqués Espanya. Després van córrer a reformar els seus i, fins i tot, van copiar el català; això sí, pel bé de la unitat pàtria. Arribada la crisi, en comptes de fer pinya amb el president del Govern, el van empènyer a precipitar la seva renúncia, perquè pensaven que així minimitzarien l’impacte electoral als seus respectius territoris. En va. 

É sabut que en tots els partits els principis se supediten sempre a la conservació de les poltrones. I que, esgotat el període de gràcia de Sánchez i el 'jogo bonito' posterior a la moció de censura, quan el camp s’enfanga pocs volen embrutar-se les botes. Però una cosa és posar-se de perfil quan el líder del teu propi partit té dificultats i una altra de molt diferent sumar-te a la gossada que el vol esquarterar a dentades.

CESSIONS INEXISTENTS

Notícies relacionades

El PP i Cs es riuen de les cartes de Sánchez i tornen a demanar el 155

El Govern frena un nou 155 i delimita la intervenció de la Policia

Es dona així la paradoxa que l’independentisme maleeix Sánchez per no facilitar-los una sortida al seu laberint, mentre el PP i Cs demonitzen el president per les seves inacceptables (i inexistents) claudicacions. Si, a més, els barons continuen emulant les bravates extremistes de Vox, acabaran catapultantSantiago Abascal a la Moncloa.

I, no obstant, la virtut continua estant en el centre. El president ja fa bé d’amonestar el Govern català sense tancar la porta al diàleg dins de la lleii sense sobreactuar amb respostes desproporcionades. Les altres coses potser donen vots a curt termini, però a la llarga trencaria el país i dinamitaria la convivència.