Temps nous, temps salvatges

Catalans, gais-feministes i emigrants. En el seu argot, ‘catalufos’, ‘maricones-marimachos’, ‘moros’. Aquest és el tamboret de tres potes sobre el qual reposa labase programàtica de Vox. Encara hi ha qui pensa que ‘Spain is diferent’ i que l’excepcionalitat de no tenir ultres amb representació parlamentària es podia mantenir. Error. Espanya arriba tard i malament als llocs, però hi acaba arribant. Si França, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, Àustria, Holanda i els que vulguin afegir han parit els seus propis monstres, era esperar massa que Espanya no els creés també. La criatura ha vingut al món. Lletja com un pecat, el 666 gravat darrere de l’orella i12 seients al Parlament andalús.

Elnacional populisme, d’extrema dreta o d’extrema esquerra, ha vingut per quedar-se i arriba equipat amb les eines amb què preténdestruir els fonaments de la democràcia liberal. Els vells dimonis estan revisitant tot Europa, també els Estats Units o el Brasil. És Il·lús qui cregui que ésuna qüestió generacionali que les noves generacions,més formades i tolerants, substituiran per llei de vida als grans. No és el que diuen les dades, tot i que per adonar-se’n s’ha d’estar disposat a fixar la vista també en allò que ens desplau.

A cavall d’una identitat

Vox cavalca el cavall d’una identitat que s’ha de recuperarVox, el mateix que els seus partits germans repartits per tot el continent, tot i que després cadascú amaneixi el seu discurs amb ingredients locals. En el cas que ens ocupa, s’ha de reconstruirl’Espanya l’Espanya  una, ètnica, catòlica, heterosexual, honrada i feliç que el llibertinatge, el separatisme i els immigrants han esfondrat amb l’aquiescència dels altres partitspolítics.

Com sempre, podem pensar que els votants d’aquest tipus de formacions són analfabets, feixistes o simplement eixelebrats. O podem, al contrari, intentar acostar-nos alsmotiuspels quals cada vegada hi ha més europeus dipositant el seu vot en favor d’opcions polítiques que, amb més, menys o cap dissimulació, es presenten a les eleccions amb l’objectiu d’aniquilar els espais de convivència i tolerància. Al cap i a la fi, l’extrema dreta i l’extrema esquerra sempre han estat en el lineal del supermercat. La diferència és que ara aquest producte té sortida.

És un error creure que el sobiranisme català, l’emigració, el matrimoni homosexual o la nova revolució feminista expliquen Vox. No. Més aviat, el que ha despertat els ultres és el fracàs dels partits d’ancoratge liberal(en el sentit holístic del terme), que ni tan sols han intentat ni estan en condicions d’iniciar una conversa pública racional sobre aquests temes. Ja no diguem d’atrevir-se a provar possibles solucions.

Notícies relacionades

Els interessos partidistes poden eternitzar la negociació a Andalusia

El PP comença l''operació emblanquiment' de Vox

Hi ha una manera d’acabar amb Vox: declarar-los vencedors. Apaivagar tots els sobiranistes, deportar tots els musulmans i revocar els drets que s’han guanyat en els últims anys col·lectius minoritaris com ara l’homosexual. Mort el gos, s’ha acabat la ràbia. Quina bestiesa, poden pensar vostès. Bé, el cert és que ningú ha proposat, encara, que els musulmans hagin de ser deportats, però sí que el sobiranisme hauria de deixar de tocar els nassos.

Una altra manera de combatre’ls és serconscients de l’amenaçaque suposen i combatre’ls com faAngela Merkela Alemanya. Ni el PP ni Cs estan per la feina. De Merkel només n’hi ha una i, a més, es jubilarà. Temps nous, temps salvatges. A tot Europa.