Anar al contingut

La necessària autoestima equilibrada

Em vas jutjar malament

Em vas jutjar malament

Imma Sust

De tant en tant, algú es planta davant persones que se sobrevaloren i que elevem al cel, com Rosalía davant de Llàcer i Clotet davant de Dolera

Autoestima: estima o consideració que un té de si mateix. Milers són els cursos, tallers, teràpies diverses que ens ajuden a millorar la nostra autoestima, però gairebé sempre, es treballa per apujar-la, poques per abaixar-la. El que és realment difícil és tenir una autoestima equilibrada, conforme amb els teus coneixements i límits reals.

Moltes són les persones que se sobrevaloren i es creuen millors dels que realment són. En aquest país, en tenim exemples per avorrir. Des de polítics mediocres que es creuen superllestos i no saben ni dir hola en anglès, cantants que no afinen i formen part de jurats de concursos de música en programes de televisió o crítics de cine que si els donessin una càmera no sabrien ni per on començar.

Feminista de moda ‘versus’ embaràs

Després hi ha els que sobrevalorem nosaltres sense que ells facin pràcticament res. Els portem al cel per després deixar-los anar sense cap mirament. Ens agrada etiquetar i, moltes vegades, la persona etiquetada se sent tan còmoda, que tot i que l’etiqueta li vingui enorme, es deixa portar sense pensar que probablement ens acabarà decebent. Crec que això és el que li ha passat a Leticia Dolera. Entre tots la vam convertir en la feminista de moda. És igual si és actriu, cantant o l’escriptora que va fer el pregó a les festes de la Mercè. És 'la feminista'. Reivindicativa, guerrera i lluitadora pels drets de les dones. Li donen l’opció de dirigir una sèrie per a Movistar+. 'Déjate llevar', es diu. Sembla que serà la bomba, però de sobte, Dolera comet un error i ho espatlla tot. Prescindeix de la gran actriu Aina Clotet per estar embarassada.

Els convido a llegir el comunicat que va fer l’actriu. És clar que Aina Clotet va pecar d’ingènua, ho va explicar massa aviat convençuda que la gran feminista no li posaria cap pega i que adaptaria el calendari de rodatge a les seves necessitats, però no va ser així. La directora es va defensar dient: "Hi ha diferents escenes de sexe que no podien encaixar amb una persona que, a l’inici de l’enregistrament de la sèrie, estaria embarassada de cinc o sis mesos". ¿Recordeu el camí de la vergonya de Cersei Lannister a la sèrie 'Juego de tronos’? Sortia nua, arrossegant-se pels carrers de Desembarco del Rey.  Doncs resulta que el cos era d’una doble de Lena Headey, que no va poder rodar alguns plans perquè estava embarassada de cinc mesos.  Moltes són les actrius que han rodat embarassades i ningú se n’ha assabentat.

Molt de compte en l’era de Twitter, perquè cada cosa que aconsegueixis se’t pot tornar en contra teva en un obrir i tancar d’aplicació 

Crec sincerament que tot aquest xivarri és un cas trist de sobrevaloració. Potser a Dolera això li ha vingut ample. O igual va decidir en algun moment que no volia Aina Clotet en aquest paper i no sabia com dir-l’hi. El que és clar és que no ho ha gestionat gens bé. El comunicat d’Aina Clotet diu: "Dos dies després de comunicar la notícia, la directora m’informa telefònicament que no creu que puguin comptar amb mi perquè hi ha un problema amb la pòlissa de l’assegurança, que estableix un cost altíssim per cobrir qualsevol problema derivat de l’embaràs i que a més veuen complicat canviar el pla de rodatge". Leticia Dolera podia haver-ho jugat a favor seu. ¡Denunciar-ho! La llei no està de part nostra. Estic segura que si els homes poguessin gestar, no seria tan difícil assegurar un embaràs en un rodatge. Però no. Dolera va actuar com ho faria qualsevol empresari. Tirant milles i traient-se el problema de sobre. Però bé, el públic ha dictat sentència. L’han baixat als inferns i el que podria ser la sèrie de l’any s’ha convertit en la sèrie d’aquella dona que anava de feminista i que va fer fora una actriu per estar embarassada. Fa mandra veure-la. I a mi personalment em provoca molta tristesa. Perquè si realment Dolera va fer tot el que va poder com ens explica, llavors estem fotudament malament. Si la feminista més feminista d’Espanya no pot bregar amb una pòlissa d’embaràs, bona nit i tapa’t.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Un altre tòtem que ha caigut aquesta setmana ha sigut Àngel Llàcer. Ha sortit a la llum el càsting que li va fer fa anys a la famosa Rosalía a 'Tú sí que vales’. Resulta que no, que el caçador de talents, el gran professor, el que tot ho sap, no ho va veure. Ni el talent ni el diamant en brut. Igual per això Rosalía ha triomfat tant, perquè no és un producte com tots, perquè va a la seva bola, perquè de vegades en la vida el millor que et pot passar és que alguns et diguin que no. Ningú té la raó absoluta de tot. Però molta culpa la tenim nosaltres, que ens creiem tot el que ens expliquen aquests que se sobrevaloren. Però de tant en tant, algú salta i no calla. Com no va callar Rosalía davant d’Àngel Llàcer, que sense saber-ho li estava clavant un clatellot per a la posteritat. O com l’actriu Andrea Ros, que va fer saltar Lluís Pasqual del càrrec de director del Teatre Lliure amb un sol comentari de Facebook.

Molt de compte en l’era de Twitter, que cada cosa que aconsegueixis es pot tornar en contra teva en un obrir i tancar d’aplicació.