Míting de Marine Le Pen

La Valerie i Sergi López

La França que no ha viscut el règim de Vichy, i ignora el colonialisme, troba en l'extrema dreta la pastilla que la fa tirar endavant

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp43143997 french national front leader marine le pen attends the gathe180501201854

zentauroepp43143997 french national front leader marine le pen attends the gathe180501201854 / ERIC GAILLARD

La Valerie és una noia de 25 anys. Fa cua per entrar a l’acte de ‘la rentrée’ de Marine Le Pen, a Frejús, la localitat més poblada on governa el Front Nacional. M’hi acompanya l’actor Sergi López, observat amb curiositat pels seguidors de Marine. Alguns periodistes s’hi acosten per preguntar-li si l’hi dona suport, d’altres seguidors s’hi fan fotografies. Tant la Valerie com el Sergi esperen a la cua amb la mateixa impaciència que tens el dia que et posen una vacuna. És la primera vegada que tots dos van a un acte del Front Nacional, ara anomenat Regrupament Nacional.

A les afores del teatre la Valerie m’explica que té por del que pot passar amb tanta inseguretat. Diu que la Marine és una antisistema i parla com la gent. El que més li preocupa però és la seva situació personal. Fa dos anys que no troba feina i els altres sí. I vol sentir les propostes de Le Pen.

Notícies relacionades

El Sergi m’assenyala la primera trampa. De la mateixa manera que a alguns periodistes aquí parlen en la primera persona del plural i per tant, es fan part implícita de la causa o del problema, el Sergi em fa notar com el votant del FN se separa d’un conjunt, dient ‘els altres’. “Qui son els altres?”, pregunta el Sergi. “El que no és francès”, li respon la Valerie. “I qui no és francès?”, continua ell. Silenci. En el míting, amb un públic que aplaudeix la presència del partit de Salvini, Marine li respon. “Venen de fora, no coneixen el país, no parlen la nostra llengua. I ens prenen la feina!”.

A la sortida la Valerie ho té clar. “És la millor defensa a l’amenaça”. La França que no ha viscut el règim de Vichy, i ignora el colonialisme, troba en l’extrema dreta la pastilla que la fa tirar endavant. “I què més?”, li pregunto. “És anti-europea i per això vol guanyar les eleccions europees”. Em quedo parat. A les mans du uns fulletons de La Lliga Nord i de la proposta anti-europea. Em convida a agafar-ne. El Sergi López és a pocs metres i no la sent, però a les properes europees no sembla tenir previst votar.