LA CLAU

¿Ni oblit ni perdó?

El Govern hauria de fomentar la reconciliació i combatre el revengisme, no alimentar-lo. Perquè tots els catalans, no només alguns, tenim coses a perdonar-nos

1
Es llegeix en minuts
illa

illa

Pintura groga a la casa del jutge Pablo Llarena a Sant CugatPablo LlarenaEsvàstiques pintades i rodes punxades al cotxe d’Alejandro FernándezAlejandro Fernández, nou líder del PP català. Pintures de guerra en l’entrevista a TV-3 a la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas. Un any després de la tardor del procés, la maduresa de la societat catalana ha evitat, per fortuna, que la tensió política arreli als carrers. Però faccions de l’independentisme, impacients per l’absència d’avenços cap a la promesa república, prodiguen preocupants episodis de fustigació. Pinta malament.

“Ni oblit ni perdó”, es llegeix en desenes de façanes de Catalunya, en cartells de les entitats sobiranistes i com a etiqueta a les xarxes socials, divulgada irresponsablement per alguns càrrecs institucionals. Després de l’“ara o mai”, “ni oblit ni perdó” és el nou mantra dels hiperventilats que anhelen revenja per la violència policial de l’ 1-O, per l’empresonament dels seus líders i, en suma, per l’enfonsament del somni republicà. És el ‘contra ells’ del sector revengista –confiem que minoritari– que nia en el moviment independentista, alimentat per la retòrica ‘guerracivilista’ d’una part significativa del Govern i per l’enardida propaganda de certs mitjans de comunicació. 

Notícies relacionades

Davant aquestes veus, convé escoltar qui de veritat ha assumit responsabilitats pels seus actes, pagant una dolorosa factura per això. Com Oriol Junqueras, quan condemna des de la presó els constants insults als qui no professen la fe independentista. O Quim Forn, aquesta setmana a TV-3: “Ni podem ni hem d’oblidar, però ¿per què no hauríem de perdonar?” Malgrat fer un any que és entre reixes, l’exconseller assegura no sentir “ni odi ni rancor cap a ningú”, i recorda que “sense perdó és impossible avançar”.

CONVIURE EN PAU

La necessària reconciliació a Catalunya exigeix que el Govern condemni i persegueixi qualsevol atac ideològic, vingui d’on vingui, i que prediqui el perdó en comptes d’encoratjar l’odi. Perquè tots els catalans, i no només alguns, tenim molt a perdonar-nos i a oblidar, si volem continuar convivint en pau.