El nou ordre mundial
Empreses i inversions xineses
El gegant asiàtic s'està posant al capdavant en l'àmbit estratègic de la intel·ligència artificial
ilu-empresas-e-inversiones-chinas-francina-cortes-15-11-2018
Estem observant una presència creixent de les empreses i inversions xineses. El primer contacte el vam tenir en elcomerç de proximitat amb l’obertura de molts basars, després va ser la compra de negocis tradicionals com bars, cafeteries o salons de bellesa. Ara s’observa en sectors tecnològics com la telefonia, o en àmbits estratègics com la intel·ligència artificial. És important analitzar per què està tenint lloc aquest creixement i quin impacte té per a les economies nord-americana i europea.
Comencem pel nivell global del’economia digital. Si prenem com a referència les empreses d’internet amb més capitalització borsària el primer semestre de 2018, entre les 20 primeres, 11 són nord-americans i nou són xineses. Entre aquestes, hi trobemAlibaba (el comerç electrònic xinès equivalent a Amazon), Tencent (el servei de missatgeria, tipus WhatsApp, més utilitzat en aquest país) i Baidu (el motor de cerca conegut com el Google xinès). El més interessant és observar que el seu creixement és constant i que any a any van escalant posicions. Per exemple, el 2017 eren sis companyies xineses davant 14 de nord-americanes. Veurem si el 2019 s’equiparen o superen les nord-americanes. A més, una altra dada interessant és que, si revisem la classificació del 2012 de les empreses amb més valor a la borsa, observem que només tres eren empreses xineses i estaven dedicades a serveis financers. En canvi, el lideratge en l’actualitat el tenen les empreses tecnològiques, indicant que el camí cap a l’economia digital el tenen molt clar.
El sector de la intel·ligència artificial és on la Xina està avançant. Els estudis de prospectiva indiquen que serà l’actor dominant el 2030. El Govern xinès ha dissenyat un pla per posar al primer lloc el país en aquesta àrea. La seva capacitat d’inversió i d’execució interna són clau per aconseguir-ho. Així mateix, destaquen algunes personalitats com Kai-Fu Lee, un dels líders en la indústria tecnològica xinesa, que saben unir la millor tradició d’innovació nord-americana (té un doctorat en Informàtica per la Universitat Carnegie Mellon i ha treballat per a Google), amb els avantatges estructurals del’economia xinesa, en especial la capacitat d’escalabilitat. Aquesta aposta tecnològica també inclou altres sectors com la computació quàntica i la biotecnologia. Però s’ha de puntualitzar que el Govern xinès té la possibilitat de desplegar les seves polítiques i accions d’una forma que seria impossible per a les democràcies occidentals. Per això les condicions per a la competició no són iguals.
¿Quin impacte té per a la UE?
Les inversions xineses a la Unió Europea han anat creixent aquest últim any i han pres preferència a les dels Estats Units, segurament com un dels efectes de la política comercial del’Administració Trump davant les sancions imposades a empreses xineses.
Segons les dades del 2018, la inversió estrangera directa (IED) xinesa es va expandir de forma espectacular cap a Europa la primera meitat de l’any, mentre que el seu equivalent a Amèrica del Nord es va reduir en un 92% l’últim any i va passar de 24.000 milions de dòlars a 2.000 milions de dòlars. En el cas europeu, Suècia va ser el principal destí europeu, seguit pel Regne Unit, Alemanya i França. El sector automobilístic, el de la salut, la biotecnologia, i els productes i serveis de consum s’han convertit en els principals receptors de l’IED xinesa.
La política de Trump fa que la UE i la Xina es vegin aliades en la defensa del lliure comerç i el multilateralisme
Les actuacions nord-americanes estan afavorint els europeus. De fet, el veto de Trump a les inversions xineses en empreses tecnològiques i a la seva política comercial proteccionista ha tingut com a resultat que la Unió Europea i la Xina es vegin com a aliats en la defensa del lliure comerç i el multilateralisme. En l’última cimera entre Pequín i Brussel·les es va decidir crear un grup de treball sobre les reformes que s’han d’emprendre en l’Organització Mundial del Comerç (OMC).
En resum, aquesta nova situació geopolítica ha afavorit la UE; però s’ha de dir que des de les institucions europees també es vigila molt les inversions xineses en empreses tecnològiques per evitar que tot l’esforç en ciència bàsica, investigació i desenvolupament de les universitats i empreses europees passin en mans del gegant asiàtic.
