Ètica i política

Poder mirar-se al mirall

Pedro Sánchez seguirà amb la venda d'armes a l'Aràbia Saudita malgrat l'assassinat de Khashoggi que ha provocat moltes accions de renúncia a col·laborar amb el règim saudita

1
Es llegeix en minuts
Poder mirar-se al mirall

SUSANA VERA

¿Què deu sentir Pedro Sánchez a l’aixecar-se cada matí i mirar-se al mirall abans d’afaitar-se? Mil pensaments deuen apressar-lo donada l’enorme responsabilitat de les seves decisions.

Lluís Morón, fundador de la prestigiosa empresa de senyalització Signes, Premio Nacional de Diseño, va decidir fa uns dies cancel·lar la seva participació en el projecte de l’AVE a la Meca. Va ser com a resposta a les atrocitats comeses pel Govern de l’Aràbia Saudita ordenant assassinar el periodista Jamal Khashoggi a la seva ambaixada de Turquia. En l’escrit de justificació d’aquesta difícil decisió, Morón lamentava perdre un encàrrec important, sens dubte profitós per a la seva empresa, però recordava: “Hem de poder mirar-nos cada dia al mirall i reconèixer-nos-hi. Tenir principis no és un tema temporal, o els tens o no. Si els canvies, és postureig”.

Notícies relacionades

Va adoptar aquesta decisió inspirat en la renúncia ètica del xef José Andrés, establert a Washington, quan fa uns anys va decidir abandonar un contracte amb Donald Trump  amb Donald Trump per a un gran restaurant. L’ara president dels EUA titllava elsemigrants de delinqüents i violadors. “No puc acceptar-ho –va dir el xef–; jo mateix he sigut emigrant i la majoria del meu equip de cuiners i cambrers ho són”. També Norman Foster va renunciar la setmana passada, a causa del macabre assassinat, a formar part de l’equip directiu de la ciutat futurista Neom, que el Govern de l’Aràbia Saudita està projectant amb un magnífic pressupost de mig bilió de dòlars. La mateixa UE ha sol·licitat als seus membres l’embargament d’armament a aquest país dictatorial.

Però Sánchez ha dit que seguirà amb la venda d’armes espanyoles. Parodiant –però sense mica de gràcia– Groucho Marx, sembla dir que ell té uns principis –en el programa electoral–, però que si no agraden, pot canviar-los –quan governa–. Potser un dia, afaitant-se, es miri i no es reconegui, potser veu com el seu rostre comença a tacar-se i a confondre’s amb el de Casado o Rivera.