Anar al contingut

Lideratges

Un equip

Matilde Campodonico

Un equip

Ricard Ustrell

Per a José Mujica, la col·lectivitat mai pot ser utilitzada per a un ús personal

Vaig conèixer l’expresident  José Mujica a l’Uruguai i em van sorprendre tres coses. La primera, el color del sol a Montevideo; la segona, casa seva, plena de llibres i pols, i la tercera, la seva preocupació per trobar lideratges.

L’home reposa als afores de Montevideo, on comprèn, amb la seva inseparable Lucía, que els projectes han de ser col·lectius i que els lideratges no sorgeixen des del manar, sinó des de la idea de compartir.

A l’entrada de casa seva, uns pots de tomàquet s’assecaven al sol, el mateix que es reflectia als seus ulls mentre m’explicava la vida. Mujica és un home que coneix que en l’alliberament de l’opressió dels anys 60 als Estats Units, o en el combat de la guerrilla en què ell va participar, hi ha el naixement dels bons lideratges. La lluita entesa com un moviment de justícia, d’igualtat, des del buit de poder, de la reforma de les relacions. El seu lideratge, doncs, va ser una conseqüència i no un objectiu. I la seva llum, capacitat de transformació, és el que el va fer únic en la foscor del món.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Quan vaig tornar cap a Catalunya notava cada vegada més la distància. Al meu país molts polítics han construït lideratges a la inversa. Caretes, carismes, que no van enlloc. La relació que desenvolupen, relació de poder i contrapoder, és només entre ells. Estan enfosquits, han oblidat el seu principal compromís amb la vida, allò de voler canviar les coses. És com si l’únic objectiu, d’uns i altres, a Catalunya, sigui un mateix.

Tot això contrasta amb Mujica. Per a ell, mai la col·lectivitat pot ser utilitzada per a un ús personal. Ell coneix la injustícia, presó i tortures, i sap que, si no es canvia la jerarquia del poder, fracassa l’home i la política.

La mandra que té el sol de pondre’s a Montevideo és la mateixa que té Mujica per deixar de mirar el món. T’adones que no li dona cap importància a la seva vida, però li dona tota a la vida. És la diferència entre ser o no ser un bon líder, entre el sol de l’Uruguai i Catalunya. Et trobo a faltar, Jordi Cuixart...