Al contraatac

La teoria Coixet

Si després del 23-F el Rei va demanar mesura, ¿per què ara es competeix per veure qui li dona més fort als protagonistes d'un desbordament de la llei exclusivament polític?

2
Es llegeix en minuts
cmontanyes45692696 consell de la republica181030213536

cmontanyes45692696 consell de la republica181030213536

Isabel Coixet em va dir una vegada quan li vaig preguntar si era capaç d’explicar tot l’embolic del procés, que “potser li havien posat alguna cosa a l’aigua”. Aquests dies m’han passat les seves paraules pel cap contemplant, per exemple, l’última ocurrència pilotada per Puigdemont des del seu refugi -em nego a anomenar-lo exili- a Waterloo. El trompetejat Consell per la República, la seva posada en escena i la normalitat amb la qual els mitjans ho narrem, crec que suma punts a la teoria de l’aigua.

Notícies relacionades

Mantinc un profund respecte pels dos milions de persones que van votar independència, m’he rebotat des del principi contra els defensors de la teoria del cop d’Estat i deploro -ho diré en públic tantes vegades com sigui necessari- l’empresonament preventiu de líders polítics. Però res d’això resta gravetat al que els dirigents independentistes van provar d’imposar a Catalunya; sí, imposar. Ni tampoc atorga legitimitat als resultats de l’1-O, que per molt que s’entossudeixin no va ser un referèndum. Una altra cosa és la brutalitat policial exhibida per un Govern espanyol noquejat i incapaç, que va rebre una severa i merescuda condemna internacional. Però no es pot convertir el valor dels cops rebuts en salconduit per a un procés polític desastrós.

Tot i que hi ha altres coses que també m’al·lucinen. Ara que s’aproxima el 20-N segur que hi haurà abundant munició per als qui s’entesten a presentar Espanya com un règim antidemocràtic. Però no fa falta que sobreactuïn; només que s’atinguin a la veritat. Toni Martínez ens va proposar l’altre dia a 'Tot per la ràdio' recuperar el discurs que el rei Joan Carles va dirigir a tots els partits tres dies després del 23-F: “Seria molt poc aconsellable una oberta i dura reacció de les forces polítiques contra els qui van cometre actes de subversió. Convido tots a la reflexió i a la reconsideració de posicions que condueixin a la unitat més gran i concòrdia d’Espanya i els espanyols”. Són paràgrafs textuals de la seva intervenció. I és clar, la pregunta és molt òbvia: si després que uns homes entrin a trets en el Congrés, el cap de l’Estat apel·la a la meditació i a la mesura per resoldre un problema de convivència, ¿per què ara s’ha organitzat una espècie de competició a veure qui li dona més fort als que han protagonitzat un desbordament de la llei... però exclusivament polític? Amb una dada afegida: Tejero es va presentar a les eleccions i va treure menys de 30.000 vots. Els partits independentistes mantenen el llistó en els 2 milions. ¿Temperància davant uns milers, garrotada per a dos milions? Alguna cosa no quadra. Isabel Coixet va quedar curta: no és només l’aigua.