Puigdemont activa el Consell per la República amb un registre de ciutadans

L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha presentat per videoconferència –junt amb l’exconseller Toni Comín– l’estructura del Consell per la República, un organisme privat que ha dotat de transcendència política per arribar de forma "més lliure" i "desacomplexada" on no pot arribar el Govern en l’anomenada internacionalització del procés. I respecte a la seva composició definitiva, ha anunciat la creació d’un registre de ciutadans que vulguin "participar de forma directa en la construcció de la república".

Puigdemont i Comín han partit de la "legitimitat" del resultat del referèndum de l’1-O, en un acte solemne al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generlaitat, amb presència del Govern, el president del Parlament, membres de JxCat i ERC, els líders de l’ANC i Òmnium i l’absència de la CUP. Un tot seguit a la plaça de Sant Jaume per manifestants independentistes.

Puigdemont ha parlat no només d’internacionalització sinó d’obrir debats sobre la democratització i el "procés constituent" que ha de culminar "amb una proposta de Constitució" per a Catalunya, una constitució per cert que el consell assessor per al debat cívic i social per a un debat constituent eludeix concretar. Puigdemont sí que ho ha fet, mentre ha parlat de la ja coneguda "internacionalització" del procés per "avançar per la via dels fets cap a la república". Per la seva banda, Comín ha llançat una picada d’ullet a les entitats sobiranistes proposant una acció concertada entre el Consell i les "mobilitzacions" futures, "aquesta vegada sí", per arribar a la independència. "Estarem a disposició de les entitats quan considerin que el Consell pot tenir una participació en la fase de mobilitzacions".

Torra i la independència

El president Torra ha afirmat que amb el Consell es farà que la independència "sigui una realitat cada dia més pròxima" i ha insistit que no acceptarà les sentències dels encausats per l’1-O. El Consell neix per fer efectiu el mandat de l’1-O, ha insistit el president.

El Consell neix més tard del previst i després d’una reunió preparatòria a Waterloo que no va ser tan lluïda com s’esperava l’expresident Puigdemont, amb l’absència de la CUP. Setmanes enrere, el conseller d’Exteriors, el republicà Ernest Maragall, destacava en una entrevista que en cap cas el Govern subvencionarà el Consell.

Notícies relacionades

Torra dilueix el procés constituent davant la malmesa unitat independentista

Sánchez anuncia un pla de 13.000 milions, la inversió més gran de la història per als aeroports espanyols

La pompa i solemnitat de l’acte d’aquesta tarda a Palau ha contrastat amb la fredor amb què hores abans la portaveu del Govern i consellera, Elsa Artadi, ha despatxat l’assumpte. No n’ha informat en la seva intervenció inicial i a preguntes dels periodistes s’ha limitat a remarcar que es tracta del Consell "per" la República i no "de" la República, i que es tracta d’una organització de dret privat sense finançament públic la relació de l qual amb el Govern "s’anirà construint". En canvi, el president Quim Torra, en les seves intervencions del Parlament i en la conferència del 4 de setembre, va destacar el Consell com una de les "vies d’acció republicana". Per cert, aleshores va parlar del "consell de la República".

I mentrestant, els acords amb l’Estat

La transcendència que el sobiranisme ha donat al Consell també contrasta amb el poc interès amb què el Govern ha explicat l’acord amb el Govern del PSOE –sí, continuen existint negociacions i acords institucionals malgrat la retòrica rupturista de Torra que aquest dissabte encara insistia a donar per "acabat" el "crèdit" a Pedro Sánchez– per desbloquejar la llei 24/2015, fruit d’una iniciativa legislativa popular per desplegar mesures contra la pobresa energètica i en defensa de la vivenda digna. Una llei que el Govern del PP va portar al Constitucional i que com a resultat de la negociació entre governs s’ha reactivat gairebé del tot. Els promotors de l’ILP celebraven aquest dimarts, també a la plaça de Sant Jaume, aquest acord, en una compareixença amb molt menys seguiment institucional i mediàtic.