Anar al contingut

OPINIÓ

¿Em prestes 3.000 euros?

EMILIO MORENATTI

¿Em prestes 3.000 euros?

Benjamí Anglès Juanpere

En el cas de préstecs entre familiars i coneguts és aconsellable redactar un document públic amb els noms de les parts, l'import prestat i les quotes i terminis de devolució i, sobretot, si s'abonen o no interessos i el seu percentatge

S’emeten uns anuncis per televisió en els quals diverses persones demanen diners als seus companys de feina, de gimnàs o fins i tot de ball, per comprar una bicicleta elèctrica, realitzar un viatge o un implant capil·lar, assegurant que els tornaran els diners “còmodament”, però no ho aconsegueixen perquè els interpel·lats responen negativament amb una rialla que ells no són una coneguda empresa de préstecs per telèfon. No obstant, la pràctica de deixar-se diners entre particulars és habitual, sovint entre pares i fills, per finançar la compra d’un cotxe o una vivenda. És important saber que aquesta pràctica té repercussions tributàries, de manera que, abans de realitzar-la, és necessari informar-se de les conseqüències fiscals i quina és la millor manera de procedir.

En primer lloc, si es deixen diners sense esperar-ne la devolució, som davant d’una donació a títol lucratiu, la qual està subjecta a l’impost de successions i donacions (ISD) que gestionen les comunitats autònomes. De manera que la donació s’haurà de declarar a la Hisenda autonòmica mitjançant l’imprès 651, durant el mes posterior al fet, i procedir al pagament de la quota que correspongui.

En canvi, si s’acorda que es tornarà la quantitat prestada, es tracta d’un negoci a títol onerós subjecte a l’impost sobre transmissions patrimonials (ITP), igualment gestionat per les comunitats autònomes. En aquest cas, s’haurà de declarar el préstec de nou a la Hisenda autonòmica mitjançant l’imprès 600, durant el mes posterior al fet, i pagar la quota que sigui procedent. No obstant, si el negoci es realitza entre particulars, per regla general estarà exempt.

Una altra cosa és si, al costat de la devolució del capital prestat, s’abonen o no interessos. Res impedeix que es pacti una devolució sense interessos, però Hisenda, d’acord amb la llei de l’IRPF, considera que tots els préstecs entre particulars són retribuïts, és a dir, amb interessos, aplicant per defecte el tipus d’interès legal dels diners si no es prova el contrari. En qualsevol cas, aquests interessos s’han de declarar com a rendiments de capital per part del prestatari en la declaració de l’impost sobre la renda.

Per tant, quan s’acordi un préstec amb devolució, és més que aconsellable redactar un document públic amb els noms de les parts, l’import prestat i les quotes i terminis de devolució i, sobretot, si s’abonen o no interessos i el seu percentatge. Si es practiqués una inspecció, aquest document, al costat dels justificants de pagament de les devolucions ja efectuades, permetran acreditar les condicions del préstec i la seva devolució, siguin quines siguin. A més, s’evitarà que Hisenda liquidi quotes complementàries de l’IRPF en el cas que la devolució del préstec fos sense interessos, ja que es podrà aportar prova d’això.

Benjamí Anglès Juanpere. @benjauoc

 Professor de Dret Financer i Tributari de la UOC