Dues mirades

Una nit a l'òpera

El rampell amorós que, en un altre context seria ridícul, aquí s'enlaira gràcies a la poderosa força del cant, a l'estricta bellesa d'un instrument potser innat, però treballat amb disciplina fèrria

1
Es llegeix en minuts
fcasals17907171 03 01 2013  barcelona  icult  homenaje a montserrat caballe 181006173822

fcasals17907171 03 01 2013 barcelona icult homenaje a montserrat caballe 181006173822 / JONATHAN GREVSEN

Per un atzar del destí, vaig anar a veure 'I puritani' mentre la Caballé agonitzava. Ho vaig saber l’endemà, és clar. Com que no soc un espectador habitual del Liceu i com m’agrada anar als espectacles amb una mica de documentació a la motxilla, havia escoltat, uns dies abans, alguna gravació de la soprano. Les àries 'Ah, vieni ai tempio', per exemple, o 'Vien diletto' o el duo 'Vieni fra queste braccia', amb Alfredo Kraus, que és el que em va agradar més, perquè per a un indocumentat de l’òpera com jo, és la més fàcil, és a dir, la que té més possibilitats de quedar-se en la memòria musical. L’endemà, quan vaig saber que la Caballé havia mort, encara l’entonava, matussera, a la dutxa, perquè és una peça d’amor que se t’acaba enganxant.

Després, he llegit unes quantes crítiques que no parlen amb entusiasme del muntatge, tot i que a mi em va interessar aquest canvi de registre temporal i la transposició d’una història inversemblant al’Ulster dels anys 70 del segle XX. Com cada vegada que he vist una òpera, no obstant, subsisteix una rara sensació de miracle. El rampell amorós que, en un altre context seria ridícul, aquí s’enlaira gràcies a la poderosa força del cant, a l’estricta bellesa d’un instrument potser innat, però treballat amb disciplina fèrria. El triomf inevitable de la forma precisa que et transporta a un univers desconegut, un planeta on només habita la pulcritud i el control de les passions.

Temes:

Liceu Òpera