Anar al contingut

IDEES

Les ulleres d''Están vivos'

Les ulleres d''Están vivos'

Ricard Ruiz Garzón

“Compra”. “Obeeix”. “Casa’t i tingues fills”. ¿Els hi sonen, aquests missatges? Apareixien a la pel·lícula de John Carpenter ‘Están vivos’ ('They live'), que aquest any assoleix el seu 30è aniversari. El protagonista, John Nada, descobria la submissió de la humanitat a uns éssers que la cosien a ordres subliminars. No és estrany que el filòsof Slavoj Žižek l’elogiés tant en la seva ‘Guia de cine per a pervertits’: és clar precedent de 'Matrix' i 'El club de la lluita', el film de Carpenter va suposar una crítica pionera al neoliberalisme, a aquest capitalisme que ens domina amb puny de ferro en guant de seda. ‘Están vivos’ apunta a la necessitat de superar-lo, de rebel·lar-se en vista de les formes autoritàries de la tan democràtica societat de consum. El que Žižek, en definitiva, resumia com “La llibertat fa mal”.

El clàssic de John Carpenter ‘Están vivos’ és una crítica pionera al neoliberalisme que apunta a la necessitat de rebel·lar-se en vista de l’autoritarisme de la societat de consum 

¿I com es desperta d’un malson així? A la pel·lícula, Nada ho feia mitjançant unes ulleres negres que després posaria de moda el Neo de Matrix, tot i que les Wachowski optessin per ampliar-les amb una pastilla vermella i una altra de blava. En el relat que Carpenter va adaptar per a ‘Están vivos’ (‘Las ocho en punto de la mañana’, de Ray Nelson, escrit el 1963 i només publicat en castellà en el núm. 60 de la revista ‘Nueva Dimensión’), Nada adquiria en canvi consciència - ‘de classe’ - després de visitar un hipnotitzador. Les ulleres, per tant, són una troballa ‘made in’ Carpenter, d’ara endavant homenatjat sense parar (¿recorden 'Caiga quien caiga?'). Vindrien a ser, en fi, les caretes d’Anonymous abans d’V de Vendetta.

¿I no era aquesta una columna de llibres? Fàcil: ¿quant pagarien per portar aquestes ulleres al fer una ullada a les novetats editorials? ¿Per veure en coberta títols com 'El falso premio con la foto de un famoso y el trabajo de un negro', 'Una hipsterada ilegible que molará regalar', 'La nadería que autoayuda a cuadrar balances' o 'El textito pensado para convertirte en X (sea X indepe, constitucionalista, ingenuo xenófobo)'? ¿Quants subtítols, en fi, dirien amb les ulleres ‘compra'l’ i quants realment ‘llegeix-lo’? Si la idea els sembla absurda en temps de 'fake news', vegin 'Están vivios’. Carpenter està molt viu, també al món del llibre. I l’eterna escena de la baralla a cops de puny a la seva cinta resumeix bé per què.

Temes: Llibres Cine