Anar al contingut

Dues mirades

Els nens, els nens

Els nens, els nens

Emma Riverola

Fomentar un espai de relació en què compartir s'imposi a competir, en què l'experiència vital o l'afecte siguin més rellevants que la informació a granel, pot ser revolucionari

Gent gran i nens. Tota una vida d’experiència de la mà dels que ho tenen tot per fer. La generació que va viure dècades sense conèixer les pantalles xerrant amb la que creixerà sense desenganxar-ne els ulls. El reportatge d’Olga Pereda sobre l’auge dels programes intergeneracionals que fomenten el contacte entre la tercera edat i els més petits brinda alguna cosa més que informació, és ple d’idees interessants, propostes que porten a la reflexió i, especialment, altes dosis d’emoció.

“¡Els nens, els nens!”, exclamen els ancians al reconèixer que han abandonat les parets de la residència i es disposen a endinsar-se al món acolorit de la guarderia instal·lada al mateix edifici. El relat dels passejos de passos vacil·lants convida a pensar en tot el que podríem fer si ens plantegéssim el benestar com una cosa global, que integri tota la societat i que treballi sinergies de col·laboració entre col·lectius.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Tenim eines socials per ser més feliços. No requereixen ingents pressupostos ni tecnologies avançades, només pensar una mica més amb el cor. Rebutjar la idea que som una mica més que cossos destinats a produir, a arribar vius al final de la hipoteca i a consumir ansiolítics. A la fi, fomentar espai de relació en què compartir s’imposi a competir, en què l’experiència vital o l’afecte siguin més rellevants que la informació a granel, pot ser revolucionari.