El nou cicle comença ara
El nou cicle comença ara /
Ja gairebé ningú ho recorda, però les eleccions d’ahir a Castella i Lleó són hereves d’una aparent jugada mestra de la Moncloa a la primavera del 2021 amb una triple moció de censura en els governs autonòmics d’aquesta comunitat, Madrid i Múrcia per aprofitar el declivi de Ciutadans i arrabassar el poder al PP. Després de superar aquell envit, Isabel Díaz Ayuso va aconseguir la seva primera majoria absoluta i Alfonso Fernández Mañueco va presidir el primer Govern de coalició amb Vox, que en uns comicis anticipats el 2022 va aconseguir el 17,6% dels vots en el que ha sigut fins ara el seu sostre electoral. Dels resultats de les eleccions d’aquest diumenge, convocades en temps i forma, se’n poden treure moltes conclusions. Però una sobresurt per sobre de totes les altres: el creixement de Vox té límit i en aquesta ocasió, sense desmerèixer que manté els resultats de fa quatre anys, només ha aconseguit un escó més. El somni de guanyar temps fins a acabar substituint el PP s’esvaeix i el temps, a partir d’ara, pot ser més un factor de desgast que de creixement. Hi poden haver contribuït moltes coses. La fugida del govern autonòmic, els últims escàndols en la direcció del partit de Santiago Abascal i la desraó del seu referent internacional, Donald Trump, a l’Iran i a Veneçuela. També hi pot haver contribuït que ha sigut la campanya recent en què més sintonia ha exhibit el PP local amb el PP nacional i en la qual Alberto Núñez Feijóo sembla haver començat a desinhibir-se respecte a Vox. Caldrà veure quina lectura fa Santiago Abascal del resultat, però sembla difícil que pugui continuar bloquejant els governs autonòmics en els quals pot ser decisiu, començant per Extremadura. L’horitzó d’Andalusia tampoc sembla gaire prometedor com per arribar a aquestes eleccions sense prendre cap decisió o provocant una repetició electoral a Extremadura.
El sostre de Vox també deixa en evidència l’elixir que la Moncloa prepara per a aquest cicle electoral basat a aixecar un mur contra l’ascens de l’extrema dreta. El candidat socialista a Castella i Lleó, Carlos Martínez, ha millorat els resultats de fa quatre anys. Ho ha fet en l’últim tram en l’onada del No a la guerra però ha forjat la seva fortalesa a no alinear-se acríticament amb l’actual secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i a enfortir la implantació territorial del partit i en un discurs aferrat als territoris, començant per Sòria, d’on ha sigut alcalde durant 19 anys. Potser aquesta és la línia de futur en el camp socialista més enllà de l’equilibrisme per mantenir-se en el poder a qualsevol preu.
Amb tot, queda clar que la responsabilitat de formar govern correspon a Alfonso Fernández Mañueco, que ha millorat els resultats del PP en una comunitat en la qual governa des de fa 39 anys, i dobla en escons, vots i creixement Vox. L’enteresa que ha mostrat davant aquest partit li ha de servir ara per aconseguir un suport que es troba més que avalat pels electors però deixant clar que el seu és un projecte que es mou dins de la legalitat constitucional i dins del marc de la UE, més necessari que mai davant les andanades dels amics de Vox.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
