Romàntics en festivals

Crec que hi ha alguna cosa romàntica en la fascinació pels festivals de cine. I m’encanta la idea. En ple període de canvis, s’ha reactivat el debat o, més ben dit, la conversa sobre el sentit d’aquests festivals. Els canvis d’hàbits de l’espectador, la relació entre festivals i plataformes, la convivència entre festivals presencials i en línia, la necessitat de renovació d’aquests esdeveniments, els efectes que tenen sobre aquests la pirateria, com d’important és que potenciïn el diàleg i la reflexió (en trobades, xerrades, taules de rodones)...  

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Tots aquests temes estan sobre la taula, i és important que ho estiguin perquè analitzar-los pot ajudar-nos a entendre en quin punt està el cine (per extensió, la cultura) i en quin punt estem nosaltres com a públic. Des que vaig començar amb aquesta col·laboració, he intentat reflexionar (i vull continuar fent-ho) sobre alguns d’aquests assumptes, perquè em semblen fonamentals per entendre la meva professió i, especialment, el lloc que ocupo com a espectadora. Però aquesta és la meva columna número cinquanta i, per celebrar-ho, em permetré un enfocament una mica més emocional del tema dels festivals. 

Avui comença el Festival de Sitges, al qual fa més de vint anys que assisteixo (com a fan, com a periodista, com a part de l’equip). Per a mi és una cita clau. I això em dona peu a parlar dels festivals des d’una perspectiva diferent, més romàntica que informativa o analítica, que també crec que és important. És la vinculació personal (que en el meu cas s’encreua amb l’àmbit professional) a un festival de cine, perquè, senzillament, per a tu ha sigut i és fonamental. Per diverses raons. Perquè allà has descobert pel·lícules que han acabat sent importants per a tu. Perquè allà has anat trobant-te com a espectador, definint el criteri i els gustos. Perquè allà has tingut ocasió d’escoltar autors que admires (i fins i tot de parlar-hi). Perquè allà has assistit a projeccions difícils d’oblidar. En definitiva, perquè els teus gustos cinematogràfics, la teva cinefília i la teva història es deuen, en part (o en gran manera), a aquesta fidelitat a un festival que sents important.