Torra, ¿cap dels Mossos o dels CDR?

Un any després de l’1-O, els Comitès de Defensa de la República (CDR) tenen la paraula. Aquest dilluns han commemorat a la seva particular manera el simulacre de referèndum de fa un any, fallit molt abans que es produís la intolerable repressió policial. Bloqueig temporal d’una línia de l’AVE i d’un centre logístic, presa a l’assalt de la Delegació del Govern a Girona, talls d’autopistes i carreteres amb pneumàtics, tancament al trànsit de diverses artèries de Barcelona... Tot això, amanit amb els aldarulls nocturns davant del Parlament. Un dilluns qualsevol a la Catalunya del procés. 

En una de les cerimònies convocades aquest 1-O pel Govern, ara per ara més commemoratiu que executiu, Quim Torra no ha deixat anar ni una sola crítica als CDR. Ni per l’intent de col·lapsar el país, ni per les agressions de dissabte a Barcelona, ni pels seus enfrontaments amb els Mossos. Al contrari, els ha comminat a seguir: “Amics dels CDR: pressioneu, i feu bé de pressionar”.

No sembla que la funció del president, responsable d’assegurar l’ordre i la seguretat a Catalunya, sigui aclamar qui els posa en perill. Ni és compatible dirigir els Mossos i liderar els CDR, qüestionant els "protocols" dels agents, mentre el seu conseller d’Interior, emulant l’inefable Alfonso Dastis a la BBC, s’entossudeix a negar unes càrregues policials àmpliament documentades. Tot això, fora d’això, no ha evitat que els CDR exigeixin les dimissions de Torra i Miquel BuchMiquel Buch. 

Davant la constant redifusió de les imatges que testifiquen la violència policial de l’1-O, un bucle infinit a la televisió pública i a les xarxes socials, és lògic que l’independentisme més actiu es surti al carrer en senyal de protesta. No ho és tant que els CDR descarreguin la seva frustració sobre catalans innocents. I encara ho és menys la condescendència oficial amb la minoria independentista que trenca cordons policials o entra per força en dependències públiques.

LA LLEI, SEGONS LA SOLAPA

Notícies relacionades

Torra, als CDR: «Pressioneu i feu bé de pressionar»

Els CDR exigeixen la dimissió de Quim Torra

En aquest context, la reflexió més inquietant de Torra ha sigut la següent: "Condemno qualsevol acció de violència, però no condemno a cap independentista." Com sap el president, els actes violents –a diferència dels incendis, que poden ser fortuïts o intencionats– sempre tenen un autor. I la violència, com ell mateix va escriure aquest estiu, "exigeix una condemna ferma, sense matisos ni equilibris, per part de tots."

Es referia llavors a qui qualificava de "feixistes", culpant-los d’amenaçar els sobiranistes que es dedicaven a penjar llaços grocs en solidaritat amb els polítics presos. Però la màxima del cap del Govern hauria de ser igual de vàlida fos quina fos la ideologia de l’agressor. Perquè, d’una altra manera, la Generalitat estaria llançant un missatge extremadament perillós: que hi ha actes violents execrables i altres que són tolerables. O, el que és el mateix, que a Catalunya la llei s’aplicarà de diferent manera en funció del símbol que pengi de la solapa de l’infractor.