Crítica generacional
Present de 'millennial'
Hi ha un col·lectiu de joves sense memòria i sense nostàlgia que viuen i s'omplen tant de la immediatesa que poden oblidar el que van fer tres dies enrere
zentauroepp44239928 television madrid casting operacion triunfo 2018 foto r180924193048 /
No puc amb els 'millennials'. Éssers humans postsegle XX. Viuen tant el present, s’omplen tant de la immediatesa, que són capaços d’oblidar el que van fer tres dies enrere. No crec que sàpiguen el que vol dir la paraula 'nostàlgia' i sembla que el 'retro' no els interessa en absolut. És cosa de l’edat, de la joventut, diuen alguns. No ho crec. Jo quan tenia 15 anys estava fascinada amb els Beatles i les pel·lis de cine clàssic que em posava la meva mare. Sempre m’ha agradat l’antic, el 'vintage'. Soc de les que miro i remiro les pel·lícules vint mil vegades i, tot i que penso que la millor manera de suportar aquesta vida és vivint el present, crec que els 'millennials' s’estan passant de la ratlla.
Un exemple recent. Manu Guix, director musical de l’Acadèmia d’Operación Triunfo, va tuitejar això la setmana passada parlant dels seus alumnes: "He començat a tocar 'Mi música es tu voz' i tots mirant-me com dient: però això, ¿què és? M’he quedat morta". Tots a casa ens quedem morts. Fins i tot el gat. Això ja no és que els 'millennials' no mirin al passat o no tinguin ni idea de la història i la cultura del nostre país, això ja és d’un passotisme escandalós. Anar a 'OT' sense conèixer la famosa tornada "A tu lado me siento seguro..." és com presentar-se a una feina de professor d’anglès sense saber anglès.
El pitjor és que no dissimulen ni se senten incòmodes. Els és absolutament igual. Em fa por que amb l’arribada d’aquest superhome sense memòria ni nostàlgia els clàssics s’esvaneixin com llàgrimes en la pluja. Jo que visc emocionat i decebut alhora per l’arribada de la nova Mary Poppins. Emocionada perquè és un dels personatges de cine més deliciosos que existeixen i decebuda perquè la meva estimada Julie Andrews no torna. Ja és molt gran, diuen els crítics. M’és igual, Julie Andrews és Mary Poppins, pràcticament perfecta en tot. No vull que ningú ho oblidi. No vull que passin els anys i els 'millennials' del futur diguin: "¡Mary Pooppins! ¡Que formidable estava l’Emily Blunt! No. No ho vull. No vull que canviï res. Vull que torni Nina a 'OT', Mercedes Milà a 'Gran Hermano' i Harrison Ford a 'Star wars'. No sé què em passa, com diuen en el programa 'Arusitys', potser és que m’he convertit en una "mimomial.
