Anar al contingut
'Escrits de presó'

GABRIEL BOUYS

'Escrits de presó'

Sílvia Cóppulo

Joaquim Forn descriu les seves sensacions a la presó en un dietari

Tinc por. Dues paraules que no ens atrevim a pronunciar en veu alta ni a pràcticament ningú. Les dues primeres que escriu Joaquim Forn des de la sinceritat en el dietari en català ‘Escrits de presó’, publicat per Enciclopèdia Catalana. Reflexions i detalls que ens permeten dibuixar la vida dels que estan empresonats per causes polítiques.

Sentim al nostre cos la vulnerabilitat a la cel·la compartida, amb un lavabo sense cortines, i somriem imaginant com Raül Romeva les improvisa amb unes bosses d’escombraries.  Veiem com Joaquim Forn s’interessa pels altres reclusos, a qui l’exconseller, que és advocat, ajuda amb petits escrits quan volen demanar alguna cosa oficialment. Hi ha assassins i lladres, que presumeixen de la grandesa dels seus cops. El cor ens fa un salt quan Forn valora el jutge Llarena com una persona amb fama de discreta i raonable, que coneix Catalunya, i que, per tant, jugarà a favor de la seva llibertat. “Catedralícia indefensió”, la defineix el seu advocat Daniel Pérez.

L’amistat amb Oriol Junqueras s’eixampla i arriba el Nadal. Els partits de tennis els permeten alleugerir la tristesa que els envaeix el cos i la ment. A la presó, les diferències entre partits es dilueixen. Forn escriu que és i continuarà sent independentista, perquè la independència de Catalunya és el port de destinació que més convé a tots els catalans. Ara bé, la via unilateral no la possibilita i és necessari buscar noves estratègies, repeteix.

L’operació ‘Estremera Blaugrana’ o l’‘M7 Culer’ funciona. Neus Bramona (la dona de l’Oriol) i Laura Masvidal, la seva, aconsegueixen entrar gradualment les samarretes del Barça, que el president Bartomeu els ha regalat a petició seva. Moments d’alegria.  

Impacta com un home que ha dedicat la vida a la ‘res publica’, no es penedeix de res, però admet que el persegueix una certa mala consciència per no haver passat més temps amb la seva dona i les seves dues filles. “La política se t’empassa. Aquí veus meridianament el que és important a la vida. Els dies que t’has perdut no computen en aquesta nòmina de moments que descobreixes que són essencials quan tot es torça”.

“A la presó no pots fugir de tu mateix. Regir-te per la teva pròpia disciplina et permet que els dies siguin més suportables i comporta que consolidis la teva barrera interior. Això és clau... La possibilitat de publicar aquestes línies m’atorgarà vida”, escriu l’home que plora quan el jutge alemany deixa en llibertat Carles Puigdemont.

Acabo aquesta columna amb una reflexió de Joaquim Forn commovedora. “¿Com sortiré de la presó? ¿Més fort i animat? ¿La presó m’haurà servit per consolidar les meves conviccions, o, al contrari, sortiré d’aquí poruc i amb rancor? ... Sempre he cregut en la idea de Catalunya com un sol poble, i, ara mateix, poc o molt, em sembla que està una mica esquerdat... S’ha fet popular el lema ‘ni oblit ni perdó’. Comparteixo la primera part de l’enunciat..., però es pot optar pel perdó des de les conviccions més sòlides i arrelades. El perdó és fortalesa, grandesa”.

Joaquim Forn avui continua a la presó a l’espera de judici.