Anar al contingut

Polèmica pels acudits sobre gitanos

Mal humor

Mal humor

Marta Roqueta

Veure la humorista Ali Wong fa entendre que la defensa de Rober Bodegas és una reivindicació de ser racista mitjançant l'humor

Veure la humorista Ali Wong és entendre que la indignació de molts humoristes i intel·lectuals homes espanyols en front de les crítiques a Rober Bodegas pels seus acudits sobre gitanos és més un crit de desesperació en vista de la incapacitat d’adaptar-se a un món canviant que no una defensa honesta de l’humor.

Ali Wong, al costat de Sarah Silverman o Hannah Gadsby, demostra que la comèdia (de qualitat) no és propietat d’homes blancs. Podria tenir-ho en compte el canal espanyol #0, que va presentar, amb dues còmiques i 17 còmics, la nova temporada de comèdia. Als Estats Units, Wong trenca el tòpic segons el qual les persones d’ascendència asiàtica no són divertides. No és fútil. Existeix un gran debat sobre si la universitat de Harvard avalua negativament la personalitat dels estudiants asiàtics en els processos d’admissió.

En els monòlegs ‘Baby Cobra’ (2016) i ‘Hard Knock Wife’ (2018), gravats quan estava embarassada de les seves dues filles, respectivament, Wong fa gala d’un humor escatològic que fa broma amb el feminisme o l’avortament que va patir. S’apropia d’estereotips sobre les dones asiàtiques, com que condueixen malament, i en destrossa d’altres, com que els homes asiàtics no són atractius.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Wong desmenteix la idea, repetida per intel·lectuals i humoristes homes espanyols, que ja no es pot parlar de raça o de gènere si no és des del puritanisme. Semblaria que Wong ho té més fàcil que un home blanc per fer comèdia sobre aquests temes, però no. La humorista Esther Ku ha sigut acusada d’alimentar els estereotips més nocius sobre els asiàtics en els seus monòlegs.

L’humor de Wong crea una complicitat amb el públic basada en la inclusió, no en l’exclusió. Això li permet fer una irreverent reflexió sobre el gènere i la raça en els EUA contemporanis. En vista d’això, la defensa de Rober Bodegas queda exposada com el que és, una reivindicació de ser racista mitjançant l’humor. Del fet de ser-ho, per acabar-ho d’adobar, amb acudits més vells que l’anar a peu. El que es reivindica, en el fons, no és l’humor, sinó el mal humor.