07 juny 2020

Anar al contingut

Geometria variable

Domènech s'eclipsa en la línia de Torra

Domènech s'eclipsa en la línia de Torra

Joan Tapia

¿És viable avui a Catalunya un partit rellevant amb una posició ambigua sobre la independència?

Que Xavier Domènech dimitís de líder d’En Comú Podem i de diputat mentre Quim Torra feia aquest dimarts el seu discurs potser va ser una jugada hàbil per no acaparar totes les portades. Era el dia de Torra. Però que en una formació en la qual conviuen separatistes, federalistes i migpensionistes la crisi esclatés mentre Torra feia el seu ‘mix’ de maximalisme verbal i cautela pràctica -de flotar entre Puigdemont i ERC- és indicatiu.

¿És possible a la Catalunya d’avui un partit amb dubte existencial sobre si preconitza o rebutja la independència? A més, està la dificultat d’harmonitzar els corrents interns de Podem (un embolic continu), l’antiga Iniciativa, el ‘colauisme’ que no està en el seu millor moment... Xavier Domènech era un professor progre, amb encant de conversador culte i afable i no un polític professional. Devia la seva posició al tàndem Ada Colau-Adrià Alemany (el matrimoni que és la cúpula de la coalició) i a la bona relació amb Pablo Iglesias. Però ni tenia poder propi ni era un professional capaç d’empassar-se serps amb ofici. El conflicte l’enervava, defugia els enfrontaments.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Mentre va ser el candidat per a Madrid i va guanyar dues vegades (2015 i 2016) les legislatives a Catalunya tot va anar bé. Navegava amb el vent anti-Rajoy a favor i el Congrés dels Diputats és més agraït que la política catalana que s’ha convertit en una trituradora. Domènech només va acceptar ser candidat a les catalanes de desembre passat per la pressió d’Ada Colau i Pablo Iglesias. Gairebé contra la seva voluntat. I els resultats van ser catastròfics. ICV amb Joan Herrera va treure tretze escons el 2012. L’estrany invent que el va succeir, capitanejat per Lluis Rabell i Joan Coscubiela, en va obtenir onze el 2015. I la gran esperança de l’esquerra alternativa, amb Pablo Iglesias i Ada Colau i liderat per Domènech, que havia guanyat dues vegades les legislatives, es va quedar en vuit.

Fiasco en les autonòmiques

La ruptura municipal amb el PSC per l’aplicació del 155, en la qual alguns van veure la gran oportunitat, va acabar amb un fiasco en les autonòmiques i amb la solitud absoluta de Colau a l’ajuntament.

La coalició que s’ho havia de menjar tot i que mirava amb commiseració a la vella ICV treia pitjors resultats que Joan Herrera, era superada de llarg per Iceta i arrossegada per una ERC que havia guanyat dues vegades en les legislatives. L’encant de Domènech era no ser un polític professional, però digerir derrotes i superar conflictes interns exigeix estómac.

Domènech és una figura atractiva i respectada. El seu eclipsi posarà en evidència les carències de la coalició i els límits del tàndem Ada Colau-Adrià Alemany. I en vista de la certesa d’unes pròximes municipals i unes possibles avançades eleccions catalanes i espanyoles, no és el millor que li podia passar al moviment d’Ada Colau en el qual molts veien el futur de l’esquerra catalana. ERC i el PSC -dos partits tradicionals- semblen avui més sòlids en els seus lideratges i en les seves posicions polítiques. La protesta aïrada contra el sistema i els vells partits no sempre guanya.